COVES DE CAN RIERA (O CAN MAS) Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat)



COVES DE CAN RIERA (O CAN MAS) Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat)



Les Coves de can Riera, o de can Mas, són un conjunt de cavitats, amb la mateixa morfologia, en les que destaquen les seves formes d’erosió en els gresos de tonalitats vermelles.


Situació



Les coves es troben a les anomenades penyes de Can Riera, al NW del nucli urbà de Torrelles, les quals destaquen al paisatge pel seu color vermellós.


Per arribar-hi, partint de la rotonda existent a l’extrem occidental del nucli urbà continuarem la carretera  fins arribar a unes cases conegudes com raval Mas. Aquí s’acaba l’asfalt i cal continuar per pista. Deixarem  a l’esquerra Can Mas, actualment casa de colònies, i continuarem la pista fins arribar al coll de la Serra de Can Valent, on deixarem el cotxe.



Del coll neix un corriol poc marcat que, més o menys planejant,  va cap a ponent. Quan portem cosa de 350 m caminats, arribarem a un indret on veurem que el terreny ha estat repoblat amb cactus (Opuntia ficus-indica). Aquí, el camí es bifurca. Si seguim recte arribarem a la cova Núm,-1. Si prenem el trencall de la dreta ben aviat iniciem l’ascens per un tram força costerut entre cactus. Més endavant trobarem una nova bifurcació, si prenem el camí de la dreta arribarem a la cova Núm.-4, mentre que si continuem pujant per l’esquerra arribarem a les coves Núm.-2, 3 i 5.


Història

Les coves surten esmentades al Catàlech de N. Font i Sagué (1897), de les que diu textualment:

Torrelles de Llobregat. (144)-  Coves de Can Mas.- Són varies y estan situades en la montanya qu’ils dóna nom.

Tots els catàlegs posteriors repeteixen les dades aportades per Font i Sagué,  L’últim el volum-6 (2017) del Catàleg Espeleològic de Catalunya de Jordi de Valles, que cataloga les “Coves de Can Mas” tot afegint “sense dades”.

Però malgrat el desconeixement que manifesten els espeleòlegs, aquestes coves son força conegudes pels excursionistes i per la gent de la contrada, rebent moltes visites els caps de setmana.









No serà fins l’any 2018 quan les coves son redescobertes pels espeleòlegs. Primer, al mes d’abril, Martí Romero i Francesc Rubinat (ERE-CEC) exploren les coves i fan les topografies (exceptuant la cova Núm.-5) que publiquen a Espeleoindex. Posteriorment, la nostra visita, quan fem topografies més acurades a la vegada que un reportatge fotogràfic exhaustiu.

Sobre el nom de les coves

Font i Sagué les va anomenar “Coves de Can Mas”. Aquest topònim ha estat respectat a les topografies de l’ERE-CEC.

No  obstant això, a l’actualitat  tothom a la contrada les coneix amb el nom de “Coves de Can Riera”. De fet, les coves es troben equidistants de dues masies: Can Riera i Can Mas.

La zona rocallosa on es troben les coves  rep el nom de “Penyes de Can Riera”, d’acord amb dades facilitades per l’Ajuntament. Per aquest motiu, i pel fet de que totes les referències modernes que hem trobat es refereixen a les coves com de “Can Riera”, hem optat per mantenir aquest topònim com a principal, essent “Coves de Can Mas” un sinònim. Val a dir que les coves – o alguna d’elles –  també tenen el nom de “Cova Bonica” i “Cova Vermella”.

Els “Taffoni”

El principal atractiu d’aquestes coves radica en les curioses formes d’erosió  excavades a la roca vermellosa.  Son unes formes d’erosió arrodonides que formen cúpules al sostre o entrants a les parets amb formes còncaves, amb mides que oscil·len entre uns pocs decímetres fins als dos o tres metres. Aquest fet, unit a l’intens color vermell de la roca i a la fina estratificació que aquesta presenta, fa que les coves siguin molt fotogèniques pels amants de la fotografia.





Aquestes formes arrodonides son conegudes en geomorfologia con a “taffoni” i solen afectar a diferents tipus de roques, però especialment – com és el nostre cas – als gresos. L’origen dels “taffoni” cal buscar-lo a la particular manera com es meteoritza la roca i a la intervenció d’agents de denudació en els que l’acció eòlica ha jugat un important paper.






Passant la mà per algunes de les parets, es fàcil que es desprengui una mica de sorra. Això vol dir que la meteorització ha afeblit el lligam entre els grans i la matriu intergranular, de manera que una simple acció mecànica – cas del vent – provoca el despreniment de la sorra de les parets o sostre. Com a resultat d’aquest mecanisme d’erosió, trobem que el terra de les coves està cobert d’un  omnipresent sediment polsós o sorrenc de color vermell que ens deixarà les sabates – o la roba – tacades d’aquest color.





Descripció de les cavitats

Hem topografiat 5 coves, que hem numerat del número 1 al 5. Son les coves més importants, però a l’entorn trobem d’altres coves menors que no hem topografiat degut a la seva menor entitat i a estar una mica separades del conjunt d’aquestes 5 coves.

Cova de Can Riera Núm-1

Recorregut: 25 m

Coordenades: 0412860 – 4579873 – 277

L’entrada es troba en un espai abalmat de 13 m de longitud. Només entrar arribem a una saleta alta de sostre (8 m) creuada per una diàclasi perpendicular. Cap a la dreta, ascendent, la diàclasi es va estrenyent fins a tancar-se. Cap a l’esquerra, continua la galeria fins a sortir a l’exterior en una segona boca.


Aquesta cova és la única de les 5 que tractem que està excavada en un conglomerat on dominen els còdols de quars. Les altres quatre estan excavades en gresos vermells.










Cova de Can Riera Núm.-2 i 3

Recorregut:  38 m

Coordenades: 0412912 – 4579902 – 312

Aparentment son dues coves, una al costat de l’altra, però per dins estan enllaçades per un pou de 2,5 m que les comunica. Per aquest motiu, espeleològicament parlant, es tracta d’una mateixa cavitat.


La Núm-2 (la occidental) és la més espaiosa. Les dimensions màximes son 19 m d’amplada per 14 de fondària. L’alçada arriba als 6 m. El terra – polsós – es majoritàriament pla, amb algun que altre bloc. A l’extrem oriental trobem damunt els nostres caps el pou de comunicació amb la Núm.-3-









La Núm.-3, fa una cambra de dimensions màximes 12×10 m. A la seva part més interior el sostre s’eleva , essent aquest el sector on podem observar unes formes erosives de gran bellesa.











Cova de Can Riera Núm.-4

Recorregut: 18 m

Es tracta d’una cambra principal de 14 m d’amplada per 5 de fondària. Alçada de l’ordre dels 6 m. Del seu fons parteixen petites galeries que es tanquen. La més gran de totes, la oriental arriba a aprofundir prop de 10 m.

La cambra principal està partida en dos per una acumulació de blocs al seu centre.


Cova de Can Riera Núm.-5

Recorregut: 17 m

Aquesta cova es troba just damunt de l’anterior. Podríem dir que la Núm.-4 es troba a peu de cingle, mentre que la Núm.-5 es troba penjada al mig del cingle, just a uns 10 m per sobre de la Núm.-4. L’accés a la cova es fa partint de la cova Núm.-3 i continuant uns pocs metres més cap a l’est per un relleix.

Aquesta cova – que és més balma que cova –  té un contorn no tan ben definit com les anteriors, limitada entre el cingle i la paret. Al mig d’ella destaca un envà de roca perpendicular al cingle que es troba perforat formant el “pont de roca”. A l’extrem oriental hi ha un altre envà terminal amb un forat a manera de ventana sobre el cingle. A aquest darrer sector s’arriba després de superar un pas compromès damunt el cingle (“pas del iu-iu”).

Abans del “pont de roca” hi ha un estret relleix descendent que ens situa al “taffoni penjat”, una mena de capelleta situada a un nivell inferior i a la vegada penjada damunt la cambra de la cova Núm.-4.

Dades

Ferran Cardona, Josep Cuenca, Francesc Samarra.

ESPELEO CLUB BARCELONÈS (ECB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)

Comentarios