Balmes i cova de Roques Sitjanes. Castellcir (Moianès)

Publicado en 10 abril, 2016 por francesc

Presentem la catalogació d’unes cavitats situades a la serra de Roca – Sitjana a la nova comarca administrativa del Moianès


Les roques Sitjanes
A llevant del terme municipal de Castellcir trobem la serra de Roca Sitjana, que assoleix el 864 m d’alçada al serrat Rodo. El nom de la serra prové de les roques Sitjanes, que formen una alineació rocallosa allargassada d’uns 150 m que va seguint un tram de la carena de la serra, de manera que forma petits cinglets a banda i banda d’ella, millor desenvolupats en el vessant oriental, on trobem les cavitats objecte del present article. Val a dir que el mapa de l’Alpina utilitza el terme en singular: “Roca Sitjana”.
Història
Francesc Roma, al seu blog “Excursionisme científic”, dedica un post a la balma principal, fent, a més més, esment i descripció de la cova. Utilitza el topònim en plural: “Roques Sitjanes”.

La balma principal presenta uns murs de pedra no gaire alts que delimiten un espai planer de 4 m x 3,2 m que ha estat utilitzat com a refugi. Per les ampolles de vidre i d’altres restes que hi trobem, hem deduït que va ser utilitzada com a refugi cap a la dècada de 1970.
El mapa de l’Alpina “Cingles de Bertí” en la seva darrera edició (2013-2014) marca la cavitat al lloc correcte, però en edicions anteriors la marcava erròniament a més d’un quilòmetre de distància cap a llevant. El mapa només indica el signe de cavitat, sense que aquesta quedi recollida al catàleg espeleològic de la guia que acompanya el mapa.
Les balmes
Trobem diferents balmes a tot el llarg dels 150 m de l’alineació rocallosa que forma les roques Sitjanes, situades sempre en el vessant oriental. L’alineació rocallosa presenta algunes discontinuïtats en forma de petites bretxes que permeten el pas d’un vessant a l’altre.

Les balmes son modestes, de poca fondària. La balma principal, l’única que reuneix un mínim de confort per a la seva habitabilitat, te 13 m de llargada per una fondària màxima de 3,5 m, que assoleix al seu extrem nord, on trobem els murs de pedra i l’espai planer als que hem fet referència més amunt.
D’algunes de les balmes neixen conductes de pressió circulars, de modest diàmetre, que s’endinsen uns pocs metres cingle endins.

Coordenades de la balma principal (ETRS89):  0430896 – 4623998 – 828

La cova
La boca és una esquerda vertical, d’uns 2 m d’alçada i més aviat estreta. Superada aquesta en tram ascendent, arribem a una cambra de dimensions molt regulars: 4,7 m de llarga per poc mes d’un metre d’amplada. L’alçada s’acosta als 4 m. El terra, rigorosament pla, és sec i polsós, observant-s’hi excrements dels animalons que s’hi amaguen. Al final de la cambra, un petit conducte que es fa impenetrable sembla voler anar a buscar l’altra banda del cingle.




Per les seves característiques, la cova constitueix un bon refugi o amagatall, si bé l’estretor de la boca no fa gaire còmode l’accés.
Coordenades de la cova (ETRS89):  0430860 – 4623923 – 826
Dades:  F. Cardona (Espeleo Club de Gràcia) – J. Cuenca (Grup d’Espeleologia de Badalona)