EL CAU DE LA GUILLA
Enric Porcel i Caro
Grup d’Espeleologia de Badalona
Situació
T.m.: Sant Quirze de Safaja (Vallès Oriental)
Coordenades
UTM 31N ED50 435954/4617881
ETRS89 435860/4617677
Altitud : 711 msnm
Espeleometria: Recorregut, 182 m. Desnivell, - 7 m.
Antecedents
El cau de la Guilla és una de les primeres cavernes que va explorar i divulgar Norbert Font al sègle XIX. Llopis la va incloure al seu estudi geològic de la serra de Bertí. Després fou molt visitada per excursionistes i espeleòlegs fins que els temps i els mitjans de locomoció van canviar
Accés
L’itinerari d’accés recomanat fora anar des de l’Ametlla del Vallès cap al santuari del puig Graciós. Des d’aquí per pista de terra accedirem al coll de Can Tripeta (aconsellable 4x4). Continuarem per la pista en mal estat fins el Grau Muntaner. A aquest lloc deixarem el vehicle. Ja divisarem Cal Mestret, anirem a l’esquerra per un camp per trobar el camí que va a peu de cinglera. Caminarem una estona al costat de petites vies d’escalada a la nostra dreta. Arribarem a la punta on hi ha restes dels ancoratges d’una torre de comunicacions. Continuarem pel camí a peu de cingle. Aquest baixa una mica per situar-nos a l’alçada d’una segona feixa que a la dreta té les anomenades baumes de Can Traver, aquestes són un conjunt de balmes de poca fondària on dormen els ramats esporàdicament.
No agafarem el camí de les baumes sinó que arribats al nivell d’aquesta feixa seguirem pel camí que s’enfila cap a baix fent ziga-zagues direcció a can Berga i a la seva bassa d’aigua.
A un revolt pronunciat veurem restes de pintura on posa “a la cova” i una fita. En aquest punt anirem cap a la dreta per un camí que ens porta a un replanet des d’on baixarem unes roques mitjançant una corda instal·lada al lloc. Seguint la corda i passat un estimball trobarem la petita entrada de la cavitat, en un lloc molt encinglerat i on fineix el camí.
Descripció
Per una boca de 2 m d’alçada per 0,30 (baix) i 0,60 (dalt) d’amplada entrem a un passadís orientat al Nord que als 3,30 m gira 90º cap ala dreta. Aquestgirs sobtats coincidint amb la direcció de les diàclasis seran la tònica habitual. Dos metres més enllà, la galeria torna a girar, ara cap a l’esquerra. Quatre metres més i girem a la dreta, cinc metres desprès girem a l’esquerra. La morfologia és monòtona, les parets sinuosament modelades per l’aigua, el terra ple de pols.
L’amplada mitja es de 0,50 m, l’alçada d’uns dos metres. 1, 20 m més i tornen a girar a la esquerra, ara ens trobem amb un ressaltet que dóna a una galeria llarga de 14, 60 m amb una amplada de 0,40 m i alçada de 2,80. En alguns llocs ens hem d’arrossegar per poder passar, en altres hem d’anar de costat, tipus “egipci” com diu el nostre amic Antoni Ferro. Continuen recte 16,30 m més, girem a la dreta i avancem 8,80 m, girem a la dreta i seguim 4,50 m. Ens trobem un rat penat solitari. Girem a la esquerra seguim 2 m, tornem a girar a la dreta i fem 12,80. També a l’esquerra, 4, 20 m més enllà, un gatera impenetrable continua recte 3,80 m més, nosaltres girem a la dreta i avançarem 5,80 m. Aquí la galeria s’eixampla, 2,40 m, i guanya alçada 2,80. Continuem 5 m més amb la mateixa alçada, l’amplada s’ha reduït a 1, 20 m.
Girem a la dreta i als 1,60 m girem a l’esquerra, avancem 3,60 m i tornem a l’esquerra. Aquesta nova galeria té varies roques encastades a mitja alçada, el sostre puja als 3,20 m, l’amplada mitjana és de 1,50 m.
Tornem a la dreta i anem endavant 2,20 m més. Girem a l’esquerra, avancem 4,20 m, el sostre continua a uns 3,30 m, l’amplada s’ha reduït a 1 m.
Continuem a l’esquerra, fem 3,20 m i girem a l’esquerra altre vegada caminant 3,30 m més. Tombem cap a la dreta i avancem 7,10 m, aquí girem a l’esquerra i a 1,50 m anem també cap a l’esquerra 1,50 m més. Ara, a la dreta 4,40 més, girem a l’esquerra i seguim 9,60 m per una còmoda galeria de 2 m d’amplada i 5 m d’alçada. Aquí ens trobem una petita saleta i girem a la dreta.
Ens trobem una galeria de morfologia diferent, ja que n’hi ha alguns recobriment litogènics i el terra esta ple de blocs caiguts, aquesta galeria té 18,20 m de recorregut. Les alçades varien de2 a3 m, i les amplades són de 4 m. Sota els blocs, a la meitat d’aquesta galeria n’hi ha una gatera per sota dels blocs per la que podem avançar uns 4 m.
Aquesta zona més ampla esta repleta de grafits. Girem a la dreta i als 3 m trobem una gatera ascendent. Si anem rectes la galeria sembla que fineix 3 m més endavant, però a l’esquerra una gatera a nivell del terra ens deixa continuar 2,30 m més. Tornant a la gatera ascendent podem progressar 9,80 m, acabant en una petita saleta on és possible que pretèritament existís una altra entrada a la cavitat, ja que n’hi han moltes arrels i terra de fora de la cova que indiquen que ens trobem a prop de l’exterior.
Participants: Ferran Cardona (ECG), Josep Cuenca, Inmaculada Monchón,Xavier Soler, Josep Lluís Moldes i Enric Porcel (GEB).
Bibliografia
- FONT,N. (1897). Catàlech Espeleòlogich de Catalunya pp. 71 (Citat amb el numero 333, l’últim d’aquest catàleg). CE Catalunya. Barcelona.
- FONT, N. (1898). Excursió Espeleologica a La Bancó, Les Barbotes y Singles de Bertí, 30 p. CE Catalunya. Barcelona.
- LLOPIS, N. (1950). Estudio hidrogeológico del borde meridional de la Sierra de Bertí. Speleon, 1 (3): 203-231. Universidad de Oviedo.
- GONZÁLEZ, R. (1968). La cueva del Cau de la Guilla. EspeleoSie, 1: 12-14 (topo.). SIE – CEA. Barcelona.
- PALLARÈS, J. (1972). Contribución al conocimiento espeleológico de la cueva del Cau de la Guilla. Info. Espele. de la S.E.C.E.S. : 1: 15-23 (topo.) Barcelona.
- BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980). Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol. 6 (pp. 252-254, topo.). Ed. Poliglota. Barcelona.
Comentarios
Publicar un comentario