Coves del Llorito. Tarragona

Coves del Llorito. Tarragona

Presentem les topografies de les pedreres subterrànies denominades en el seu conjunt com Coves del Llorito.

Situació i accés

Terme municipal de Tarragona, Tarragonès. Coordenades de la cova principal (1), UTM (ETRS89) 354576, 4555603, altitud 70m.

Per la banda del darrera del cementiri de Tarragona surt el camí que és conegut amb el nom de les coves del Llorito (GR-172/GR-92) que es dirigeix al santuari de Loreto. A un km, aproximadament des de l’inici del camí, surt un corriol a mà dreta, mig amagat per la vegetació, que puja al costat d’un mur d’una finca particular. Ascendirem uns 40m i trobarem la primera cova (1), les altres les trobarem al peu de la cinglera.

Història

Encara que no s’ha efectuat una intervenció arqueològica d’importància en aquest conjunt de cavitats i entorn, es pensa que foren els romans els primers en fer extraccions subterrànies a la pedrera. Aquestes continuaren a l’edat mitjana i fins a èpoques més properes.

Marcos Vitruvio Polion arquitecte enginyer i escriptor romà del segle I a C, ja escriu sobre les pedreres subterrànies de roca de toba calcària que eren més fàcils de treballar. El sistema d’excavació subterrània encara que molt més costós era freqüent a l'antiguitat. Es troben suficients exemples d'aquest tipus d’extracció (fossae) durant l'època romana a diversos llocs, que en molts casos seguiren amb les mateixes tècniques en èpoques posteriors.

Espeleològicament són citades per Puig y Larraz al seu catàleg de Cuevas y Simas de España (1896) encara que diu que són pedreres subterrànies. Al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1897) Font i Sagué recull la cita de Puig sense ampliar aquesta referència.

A més de les diferents utilitzacions que se l'han donat a les coves al llarg del temps, aquestes foren resguard de tarragonins durant la guerra civil fent-les servir com refugi antiaeri.

Cova Gran de Llorito (1)

Les perforacions han format una  sala de 25m d’ampla per 35m de fondo i 12m d’alt, amb columnes de la mateixa roca com un sistema d’apuntalament 

Cova de Llorito (2)

Forma una sala de 35m d’ampla per 28m de fondo i 8m d’alt.

Cova de Llorito (3)

Sala de 20m d’amplada per 28m de fondo i 6m d’alt.

Cova del Llorito (4)

Aquesta cavitat és diferència de les altres. Forma una saleta en rampa de 6m d’amplada per 9m de fondo i 7m d’altitud, aquí trobem una galeria penjada de 1,5m d’alt per uns 12m de longitud

A l'Inventari de jaciments arqueològics, les pedreres i coves del Llorito figuren amb el número d'ordre 1.17.4, i es qualifica el seu estat com, dolent

En recent, el Diari de Tarragona ha fet ressò de l'estat en que es troben les Coves del Llorito. 

Text, Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona). Fotografies, F.X. Samarra (Grup d'Espeleologia de Badalona). Topografies, Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)