MINA D’AIGUA, PARC DE L’ORENETA (Barcelona)

Publicado en 5 enero, 2017 por francesc

Les mines de captació i conducció d’aigües subterrànies (qanats) foren el principal abastador d’aigües per al rec, industria i beure, situades en molts dels antics termes municipals de les muntanyes que avui pertanyen al municipi de Barcelona.

Presentem el planell d’un tram d’una d’aquestes mines d’aigua localitzada a l’actual parc del castell de l’Oreneta a Barcelona.

Gràfic extret del llibre, Les mines d’aigua de la serralada de Marina, vol. II (2004) Grup d’Espeleologia de Badalona.

En aquests dos fulletons, editats per l’ajuntament de Barcelona, trobareu informació sobre les diverses etapes històriques de l’abastiment d’aigües a la ciutat.

La Barcelona romana rebia l’aigua per un aqüeducte des del riu Besós. Les tropes d’Almansor del Califat de Còrdova assaltaren la ciutat l’any 985, entre les seves destruccions es compta l’aqüeducte. Així, el nou proveïment d’aigües va venir des de mines de les muntanyes més properes de Montjuïc, però resultaren insuficients i es començà a crear una xarxa de mines de captació d’aigües subterrànies a la serra de Collserola per portar-les canalitzades al nucli urbà de Barcelona. Més endavant es construí el rec Comtal.

A la serra de Collserola n’hi han desenes de quilometres de galeries de mines d’aigua soterrades. Moltes d’aquestes mines continuen captant l’aigua. Sabem que d’algunes d’aquestes es treu profit, però també que moltes més d’aquestes aigües es malbaraten anant al clavegueram o a engrossir la capa freàtica.

MINA D’AIGUA

(No sabem el nom d’aquesta mina)

Situació

Parc del castell de l’Oreneta (Barcelona. Barcelonès)

Coordenades UTM (ETRS89) 425646 / 4583584, 177 m.

Des de la Ronda de Dalt, via B-20, desviar-se a la rotonda de Can Caralleu i pujar pel carrer dels Esports (hi ha un altre carrer paral·lel, però en sentit de baixada, el carrer del Camí de Can Caralleu), i pujar fins al Passatge Blada, on està l’entrada al parc. Des d’allí seguir la pista i desviar-se a mà esquerra a la primera cruïlla, en sentit de baixada, fins arribar a l’entrada de la mina, que està situada al costat d’unes escales.

Història

Ja hem dit abans que no sabíem el nom d’aquesta mina, a més no coneguem cap dada històrica més. Però consultant la molt interessant plana web Les fonts de Collserola hem trobat la seguent referència que transcribim,

Nosaltres disposem d’aquesta segona edició (1956) així que també afegim des de la mateixa plana anterior el fragment del llibre de Xavier Coll, “Fuentes en las Montañas de Barcelona“. Editorial Alpina, any 1963 (3ª edi.)

En les tres edicions d’aquest llibrets de l’Editorial Alpina s’afegeix un artístic mapa plegat de l’Antoni Bescós on se situen les fonts. La majoria d’aquestes fonts provenen de captacions de mines d’aigua, encara que també n’hi han d’afloraments del nivell freàtic.

Descripció

L’accés a la mina s’efectua per l’entrada a una galeria de uns 1,65 m d’alt per 0,65 m d’amplada.  Abans aquest accés era més petit, doncs s’aprecien les restes d’un mur de pedra a la banda inferior, també un esglaó que ha tapat el conducte de sortida d’aigua de la mina.

Surten paral·lels de l’entrada de la mina la resta dels dos murs de maons que farien de contraforts dels dos murs de pedra seca laterals.

 

Ultrapassada la boca entrem en un tram de galeria de mina blanca (excavació sense reforços).

Al terra n’hi han les restes de dos tipus de canonades diferents.

En aquesta galeria es troba el decantador, lloc on es sumien les impureses de la conducció d’aigua.

En aquest lloc si veu el sistema de conducció d’aigües de la mina, una canaleta de pitxolins, formada per aquests tipus de maons col·locats a les dues bandes i coberta pels mateixos elements.

En el lloc del decantador s’obra una altra galeria, que segueix amb les mateixes proporciones que la de l’entrada…

…però, als pocs metres de recorregut ha estat clausurada amb un mur de maons.

La galeria “principal” continua amb unes dimensions més petites, 1,3 m d’alçada per 0,5 m d’amplada.

Es van succeint els trams de mina blanca amb els reforçats, maons a les parets i sostre bancat amb voltes d’entibat.

A mesura que avancem anem trobant major presència de guineus (arrels que han travessat el granit)

Al llarg d’aquest recorregut només que trobem un pou de registre,

que es troba clausurat al sostre de la mina.

Les freqüents ensulsiades (esfondraments) que anem trobant, després d’haver recorregut uns 60 m, ens fan desistir en el nostre avanç per la galeria. És evident que la mina continua, fins a on… ?