Roques d’en Vinyals, passatge subterrani (Palafolls. Maresme)

Publicado en 18 diciembre, 2016 por francesc

Curiós torrent que transcorre parcialment soterrat entre grans blocs granítics.

Roques d’en Vinyals

Terme municipal: Palafolls (Maresme)
Coordenades UTM-ETRS89: 0475645 – 4613567 – 115

Situació

A la banda occidental del terme municipal de Palafolls, a cosa de 400 m al SW de la masia de Can Vinyals i a la llera mateix d’un torrent.

A la masia s’arriba per una pista que neix del punt quilomètric 679,1 de la carretera N-II. Arribats a Can Vinyals, continuarem la pista (en no gaire bon estat) cosa de 350 m fins que es bifurca. Agafarem el trencall de l’esquerra (no apte per a vehicles), quan encara no portem 100 m caminats, un corriol descendent per l’esquerra ens condueix al poc al torrent i a les roques.

Història

Conegudes per excursionistes de la zona, que sovint s’hi arriben per a recórrer el caos de blocs de les roques d’en Vinyals. Malgrat tenir passatges subterranis, mai ha estat objecte d’atenció per part d’espeleòlegs.

Descripció

Es tracta d’un enorme caos de blocs granítics que es desenvolupa al llarg d’uns 80 m tot seguint l’eix d’un torrent, el qual transcorre entre els blocs, de vegades a cel obert, de vegades de manera subterrània.

Son blocs de bona mida, alguns d’ells superen els 100 metres cúbics. La zona presenta un aspecte caòtic de blocs amuntegats, de manera que entre ells es formen cambres i passadissos complexos, de vegades oberts pels laterals, de vegades oberts pel sostre, de vegades totalment subterranis.

Podem distingir dos trams, un superior – el més llarg i més fàcil de recórrer – i un inferior, més complicat de transitar. Ambdós trams estan separats per cosa de 20 metres.

La zona és ombrívola i entre bosc. La molsa i la humitat del torrent fa que de vegades els blocs siguin molt relliscosos, especialment si ha plogut.

Gènesi

Les Roques d’en Vinyals constitueixen un fenomen natural força espectacular.

Resulta sorprenent trobar aquest curiós amuntegament de blocs, totalment aïllat i concentrat exclusivament en aquest indret, per la qual cosa hom es pregunta sobre el seu origen.

Geològicament, ens trobem a l’extrem oriental del batòlit del Maresme. Aquí, les roques dominants son el granits o – per a ser més precisos – granodiorites (ambdues roques son d’aspecte similar, encara que el granit és una mica més àcid que la granodiorita).
Aquestes granodiorites estan creuades per diferents filons i dics, que poden ser de pòrfirs, d’aplites, de pegmatites, etc.

I sembla ser que un dic – un pòrfir probablement leucogranític – és el responsable de l’origen de les Roques d’en Vinyals.

En la nostra climatologia, la granodiorita (i els granits) son fàcilment alterables, de manera que els grans de minerals que formen la roca se separen i generen una sorra molt característica del Maresme anomenada sauló. Per contra, el pòrfirs son més resistents a l’erosió i a la meteorització, per la qual cosa es genera una erosió diferencial entre ambdues roques.

Adjuntem un esquema sobre la hipòtesi que proposem sobre la gènesi de les Roques d’en Vinyals. L’existència d’un dic de pòrfir – sembla ser que amb una inclinació molt concreta respecte a la vertical – va ser aprofitat per un torrent tot excavant en el contacte pòrfir-granodiorita, seguint la direcció del dic. A mesura que el torrent aprofundeix en l’alterable granodiorita, el pòrfir roman per erosió diferencial fins que cau per gravetat sobre la llera del torrent, aprofitant el esquarterament característic en blocs limitats per la xarxa de diàclasis. Aquesta podria ser l’explicació del perquè trobem el curiós fenomen natural de les Roques d’en Vinyals en aquest lloc concret.

Notes sobre la topografia

Intentar representar topogràficamen els buits que es generen dins d’un caòtic amuntegament de blocs és missió gairebé impossible. Per aquest motiu, en voler fer la topografia hem hagut de plantejar-nos unes estratègies a seguir per tal que el lector pugui tenir una idea la més acurada possible sobre la distribució en l’espai de l’amuntegament. Aquesta estratègia ha seguit els tres punts següents:

1 – Hem renunciat a representar la planta. A banda de la dificultat que suposa haver-la de fer, el resultat hagués estat confós, de difícil interpretació, per la qual cosa no resultaria de gaire utilitat per al lector.

2 – Atès que l’amuntegament es desenvolupa seguint l’eix del torrent, hem pensat que el millor era efectuar un alçat a tot el seu llarg. A tal fi, hem efectuat l’alçat seguint un eix que ens ha semblat el més directe i el més fàcilment transitable en fer l’exploració. En fer la representació sobre el paper, els blocs que es troben sobre l’eix de l’alçat els hem dibuixat amb traç gruixut i color fosc, mentre que els blocs situats en segon pla els hem dibuixat amb traç prim i color clar. D’aquesta manera aconseguim donar una impressió de profunditat, tot marcant l’abast de l’amuntegament.

3 – Unes seccions transversals complementen l’alçat, a fi de tenir una millor comprensió de les característiques de l’amuntegament i la seva amplada. Hem fet quatre seccions, tres d’elles al Tram-1 i una al Tram-2. Si amb tot això hem aconseguit que el lector tingui una idea del desenvolupament en l’espai de l’amuntegament dels blocs – sense buscar cap exhaustivitat – haurem acomplert la nostra missió.

Participants i dades: Carmen Bañolas – Estefania Cuenca – Ferran Cardona –Josep Cuenca – Xavier Samarra

ESPELEO CLUB DE GRÀCIA (ECG) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE