COVA DE PORTA LLORET (Cornudella, Priorat)

Publicado en 20 febrero, 2017 por francesc

Ressenya i topografia d’aquesta interessant cova amb interés arqueològic situada a les muntanyes de Prades

Situació i accés

Municipi: Cornudella (Priorat)
Coordenades: (UTM-ETRS89) 0328578 – 4569517 – 669
Recorregut: 72 m
Fondària: -17 m

Sinònims:
El nom de la cova l’hem vist escrit també “Porta i Lloret”, “Porta-Lloret” i fins i tot “Portalloret”

Al marge esquerre del riu Siurana, al peu del cingle que es desenvolupa entre el riu i les cases de Gallicant.

L’accés més còmode és partint del poble d’Arbolí, on agafarem la pista que ens porta al Mas del Salín (casa de turisme rural). A partir d’aquí, ja a peu, anirem a buscar el camí que davalla el cingle pel grau del Vincabrer. Una vegada davallat, el camí pren la direcció NE i, en un moment donat, trobarem una cruïlla de camins amb un pal indicador on podem llegir “La Tosca”.

Aquí, prendrem un corriol secundari que en una curta però forta pujada ens situarà a la cova La Tosca. Prenent-la com a referència, la cova de Porta Lloret es troba a cosa de 50 m, seguint el peu del cingle cap a l’oest sense camí marcat.

Història:

La cavitat fou descoberta l’any 1934 per José Porta, aleshores mestre nacional d’Arbolí, que ho posà en coneixement de Salvador Vilaseca, iniciant excavacions arqueològiques el mateix any. A les excavacions, hi participà José Lloret, mestre d’Alforja, per la qual cosa la cova va ser batejada amb els cognoms d’ambdós mestres: Porta i Lloret.

Les excavacions es perllongaren durant molts anys, amb llargs períodes d’inactivitat, finalitzant el 1952. Els resultats foren recollits a un article publicat per Salvador Vilaseca i titulat “La cueva de Porta-Lloret en el antiguo término de Siurana. Montes de Prades”.

Fem la transcripció d’unes notes de l’article de Vilaseca:

“Su excavación la iniciamos aquel mismo año, con la ayuda del señor Porta, actualmente maestro de Constantí, de don José Lloret, maestro entonces de Alforja y en el presente de Tiana, descubridor de algunas de las cuevas de Arbolí, en cuya excavación nos prestó además una fiel y eficaz colaboración, y de don Manuel Mata, de Reus. Los trabajos de exploración se prolongaron durante años, con largas intermitencias, dándose provisionalmente por terminadas en 1952. En las campañas de después de la guerra tomó parte activa la Sección Excursionista del Centro de Lectura, de Reus, mediante la intervención de sus miembros don José María Padrol, Dr. J. Arandes, don Jose´Mercadé, don Juan Cortadellas, don Juan Salvany, don Roberto Piquer y don Pedro Pagés”.

Els materials trobats son força variats:

– Sílex
– Ceràmica incisa
– Punxons d’os
– Còdols de quarsita (percutors)
– Petxines
– Petites peces de metall (coure)
– Restes d’animals (gèneres Sus, Cervus, Bos, Ovis, Capra, Canis, així com petits ossos de felins i aus)

L’article de Vilaseca inclou la topografia de la cavitat. Una segona topografia va ser realitzada al voltant de la dècada de 1970 i publicada al Catàleg Espeleològic de Catalunya (Editorial Políglota). Curiosament, cap d’elles recull la boca superior de la cavitat, situada 7 m per damunt de la boca principal, i que si recollim a la topografia que presentem en aquest treball.

Per ampliar l’imatge cliqueu a sobre 

Descripció:

La boca s’obre en un recó a peu de cingle. És de bona mida, però uns grans blocs formen un ressalt que superem passant per sota del bloc de la dreta.

Dóna pas a una galeria recta de secció triangular, inicialment descendent, augmentant les seves mides  fins arribar al sector central, on s’assoleixen els 7 m d’amplada per 14 d’alçada. A partir d’aquí es torna ascendent, amb alguns caos de blocs força grans. Una gran llastra despresa de la paret dreta estreny l’amplada de la galeria i, més endavant, cal superar un gran bloc per a arribar al sector terminal, finalitzant la cavitat obstruïda per blocs.

Recorregut, 72 m. La màxima fondària és de 17 m respecte a la boca superior. El punt final de la cavitat es troba a una cota similar a la de la boca superior.

Espeleogènesi:

La cavitat es desenvolupa paral·lelament al cingle. De fet, la paret nord (dreta) és una enorme llastra desplaçada del cingle que ha lliscat per la seva base i ha quedat recolzada per la seva part superior contra la paret sud. Com a conseqüència d’això, tenim una secció transversal de forma triangular, més alta que ampla, i al sostre queda perfectament reflectida la línia de discontinuïtat entre la paret nord (mòbil) i la paret sud (estàtica).

Els blocs son abundants, destacant una llastra secundària despresa de la paret nord que també recolza contra la paret sud per la seva part superior.

Dades: Ferran Cardona – Josep Cuenca – F. Xavier Samarra

ESPELEO CLUB DE GRÀCIA (ECG) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)