Cova del Duc (Tagamanet, Vallès Oriental)
Text: Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)
Municipi: Tagamanent (Vallès Oriental)
Coordenades UTM-ETRS89: 439526 – 4621639 - 565
Recorregut: 28 m
Situació:
Als
cingles situats a llevant del nucli de Tagamanent, a l'est de la
Pedralba i al NE de la masia del Folló. La boca, per la seva gran mida,
resulta visible de lluny des dels camins que transcorren pel vessant
oposat del riu Congost.
Per
arribar-hi, prendrem la pista asfaltada que de Tagamanent puja al pla
de la Calma. Quan portem prop d'un quilòmetre i mig, i bastant abans
d'un fort revolt a la dreta, deixarem el cotxe a un eixamplament a mà
dreta d'on surt un camí ascendent. El seguirem fins arribar a un indret
on hi ha un terreny enfangat, antiga font . A partir d'aquí, el camí es
complica. Just passada la font, pujarem per un camí poc marcat amb
algunes bifurcacions que poden ser perdedores. Quan trobem unes marques
blanques (molt precàries), les seguirem ja que ens conduiran directament
a la boca. Just abans d'arribar-hi, el camí transcorre per un relleix
que finalitza a un passamà, ja que la cavitat es troba penjada en el
cingle. Del cotxe a la cova: uns 20 minuts.
Descripció:
Boca
de bona mida, 13 m d'ampla per 7 m d'alçada. Penjada al bell mig del
cingle i amb privilegiades vistes cap els cingles de Bertí. La cavitat
te dos trams ben definits. El primer és una gran cambra que manté unes
seccions no gaire inferiors a les de la boca. De sobte, el sostre baixa i
dóna pas al segon tram, una galeria bifurcada on caldrà ajupir-se per
arribar al fons.
El terra és d'argila o de roca, segons el lloc, i al segon tram trobem alguns blocs de certa mida. Recorregut total: 28 metres.
El terra és d'argila o de roca, segons el lloc, i al segon tram trobem alguns blocs de certa mida. Recorregut total: 28 metres.
Sobre el topònim "Cova del Duc"
De
manera casual, varem saber perquè la cova es diu del Duc. Efectuant la
topografia, ens varem adonar que al terra de la cambra d'entrada hi
havia una acumulació de nombrosos ossos – potser centenars - de petits
vertebrats (ocells, musaranyes i d'altres petits animalons). Just al
sostre, a la seva vertical, trobem un forat on encara es poden distingir
les taques dels excrements del duc que tenia aquí el seu cau. El duc (Bubo bubo)
és un ocell de costums nocturns que en el seu procés digestiu regurgita
egagròpiles. L'acumulació dels ossos és el resultat de la descomposició
de les egagròpiles regurgitades pel duc des del seu cau. Només els
ossos es conserven, per la qual cosa pensem que fa molts anys que el duc
va deixar d'habitar la cova.
Han participat:
- Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)
- Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona)
- Francesc Xavier Samarra (Grup d'Espeleologia de Badalona)
Han participat:
- Ferran Cardona (Espeleo Club de Gràcia)
- Josep Cuenca (Grup d'Espeleologia de Badalona)
- Francesc Xavier Samarra (Grup d'Espeleologia de Badalona)
Comentarios
Publicar un comentario