Ir al contenido principal
ELS INTRIGANTS AVENCS DEL PUJOLET (Torrelles de Foix, Alt Penedès)
Presentem les topografies i les ressenyes dels avencs del Rot (P1), petit del Puig Pedregós (P2) i Josep Cuadrench (P3), situats al Pujolet, dins del terme municipal de Torrelles de Foix (Alt Penedès)
Persiquitori, quaesitori
Imitant als antics monjos que anaven a la recerca de grans o petits
objectius per l’exaltació de l’Església Catòlica, i salvant les
distàncies temporals i religioses, ens trobem a perfectes estoics que es
dediquen a la recerca i catalogació de cavitats.
Històricament aquesta figura eclesiàstica podia definir a un
buscador de persones per a la Santa Inquisició a fi i efecte de fer-li
un entretingut interrogatori, o a un buscador del Sant Grial, o a un
buscador de les veritats divines, o a qualsevol empresa que sa eminència
o el bisbe de torn l’encarregués.
Avui dia, en l’àmbit en el que ens movem, de la recerca de cavitats,
es tractaria de trobar per qualsevol mitja, aquell fenomen subterrani
inèdit o escadusserament documentat i oblidat a la memòria dels tristos
mortals. I aquí intervenen els o les persiquitori.
La recerca ha de ser bibliogràfica, documental i oral, també la
feina abans dita de gabinet o de ratolí de biblioteca, que avui dia s’ha
ampliat amb la recerca a les xarxes i cartografia digital. Així doncs,
amb tota la informació disponible passem a l’acció, la més plausible és
la recerca “in situ”, o sigui la prospecció pura i dura. Es tracta de la
part més pràctica o tangible que és la de patejar serres, turons,
congosts, etc.
La col•laboració dels naturals del país sempre és fonamental i
definitiva, tant per trobar la ubicació, com per determinar el topònim
correcte del forat i les seves llegendes.
Amb aquesta dissertació vinc a dir, que no seria possible la
realització d’aquests petits articles o relats sense l’existència i
fonamental participació d’aquest esplèndid i irrepetible equip de
persiquitori: Josep, Xavi, Jordi(s), Montse, Carles, Ferran, Joan (s), Estefania, Anna, Carme, Emilia, Víctor, abnegats i voluntariosos que han anant rellevant a altres no més importants com, Josep Pastor, Mari, Manel, Truji, Paco, Josep Lluís, Alex, i molts altres dels que la nebulosa de la meva memòria ja no recorda.
Inventarium
El cas que ens ocupa és la catalogació/recuperació de tres avencs ubicats al turó del Pujolet, on la recerca bibliogràfica del Talismà, i les importants aportacions de McGiver, així com de l’Estefi, ens va arribar a recuperar de l’oblit aquestes tres cavitats.
Primer es va anar a la recerca de l’avenc Josep Cuadrench,
la seva localització va ser tot un èxit, la segona sortida a la qual
pensaven que anaven a explorar un petit avenc de -12 metres (1), va ser
força profitosa i es va trobar un avenc que semblava inèdit i un altre
més petit.
Com és habitual quan comences a trobar més d’una cavitat, tenim molts dubtes sobre quina és quina (si n’hi ha alguna cosa catalogada prèviament)
apliquem el mètode científic alfanumèric, que consisteix en posar
sigles a les boques amb una lletra i un número. En aquest cas va ser la
lletra P de “Pujolet” que és el nom d’aquest petit turó a prop del santuari de Foix.
Exploratio et tumultu
El primer conflicte el trobem amb el nom del turó, ja que a una circular de Vilafranca dels anys 50, l’anomenen com a “Puig Pedregós”. Veiem altres publicacions i a més a més constatem que el nom oficial de l’ICC és el Pujolet, ens inclinem per aquesta denominació. Resolt el primer entrebanc del “nom de la cosa” o topònim de l’indret, anem a les cavitats.
El dia de les exploracions va ser molt calorós. Poc després de deixar els automòbils i agafar el camí i la següent desviació Pujolet
a munt, trobem a la dreta una interessant depressió del terreny,
evidentment d’origen càrstic. De primeres veiem una antiga construcció
de pedra seca, després un parell de covetes sota els blocs no
catalogables (N.C.) doncs potser no feien més de dos metres de
recorregut.
A sobre trobem un pou, tapat parcialment per brancam, restes de la
poda indiscriminada i sense netejar, que ha deixat tot el turó ple de
combustible per alimentar un proper incendi.
El pouet vist des de dalt sembla que s’acabi a uns 3 m de fondària,
però com som tafaners de mena, ho baixem amb una fàcil desgrimpada. A la
base trobem una obertura, suficient per al pas d’un explorador, una
petita rampa aboca un pou. Això promet! El cataloguem com a P-1.
Aquest no és l’avenc que Estefania i el Talismà van localitzar com a “Avenc Josep Cuadrench”. Prenem les coordenades i continuem, no n’hi ha cap instal•lació de capçalera i sembla inèdit. Ja ho veurem.
Continuem caminant i al costat del camí abans d’arribar a l’avenc Josep Cuadrench,
trobem un altre petit enfonsament que té un avenc a un lateral. Ho
mirem i sembla que s’acaba. No contents amb aquest veredicte baixem els 2
m que sembla que té, i efectivament pot ser que apartant alguns rocs
continuï . Ja tenim el P-2. Ho deixem així i continuem cap a l’avenc Josep Cuadrench.
Explorant aquesta cavitat, constatem que té més fondària que els 12
metres que ens indiquen a la publicació de referència (1). A més, la
topografia que hi publicaren no coincideix amb la d’aquest avenc… ?
Aixequem topografia i fem fotografies. Amb tanta confusió, decidim catalogar provisionalment l’avenc Josep Cuadrench com a P-3.
A la tornada fem desobstrucció i topografia del P-2, resultant un petit avenc de -6 m. I també davallem, explorem i topografiem el P-1, la cota màxima assolida es de -12 m.
Més tard veurem que,
1.- El P-1, s’assembla força a la topografia que els exploradors de la SIRE-Sants van publicar com a avenc Josep Cuadrench (1).
2.- El P-2, coincideix amb el dibuix del croquis de la SIRE-Sants que li donava -3 metres de fondària i denomina com avenc petit del Puig Pedregós (1).
3.- El P-3 és efectivament l’avenc Josep Cuadrench, per les descripcions dels seus primers exploradors, cota i comparació d’una fotografia antiga amb una d’actual (2).
Aquí us presentem les fitxes de les cavitats
AVENC DEL ROT (P-1)
Situació
Tm: Torrelles de Foix (Alt Penedès)
Lloc: El Pujolet, Puig Pedregós.
Coordenades: UTM 31T (ETRS89) 379562,4585647
Altitud: 666 msnm
Espelometria: Desnivell: -12 m
Recorregut: 23 m
Accés
Deixarem l’automòbil a l’aparcament del santuari de Foix, al cantó NO d’aquesta explanada i base d’un turonet anomenat el Pujolet.
Agafarem un corriol, que haurem d’abandonar a una cinquantena de
metres (trobarem un senyal d’avenc), tirarem cap a l’esquerra a munt,
camp a traves, a la nostra dreta veurem una antiga cabana de pedra seca
al costat d’un barranquet, creuarem aquest, aquí observarem un parell de
cavitats entre blocs, no catalogables, i a la part de dalt (vessant esquerra del torrent) trobarem aquest avenc.
Història
L’avenc es trobava tapat per la vegetació i les restes de la poda de
la pineda. Després de fer la neteja corresponent, vam veure que no
havia cap senyal d’exploració anterior. I no vam trobar cap referència
bibliogràfica.
Més tard es van adonar de certes similituds de la nostra topografia amb altre de la SIRE-Sants de 1989, amb la mateixa cota de fondària, i que aquest grup explorador denominà com, avenc Josep Cuadrench (1).
També que, Virella (3) en la seva obra, Catalogació de cavitats de les comarques penedesenques i encontorns, dóna com visitat per ell l’avenc del Rot, amb les dades que transcrivim, -20, 18 m. (al Puig Pedregós). Al referir-se a l’avenc Josep Cuadrench, diu el següent, (a la carena del Puig Pedregós)
És possible que la SIRE confongués aquest avenc amb el Josep Cuadrench. També que l’avenc del Rot es tracti d’un altre avenc d’aquesta zona que no hem localitzat. Però el que si resulta més evident és que al Pujolet n’hi han, fins ara, tres avencs catalogables.
Descripció
Una boca de 2×0,80 m dóna a un P-2,50, a la base d’aquest podem veure una gatera que amb facilitat ens aboca a un P-6,80.
Ens trobem a una diàclasi, d’un metre d’amplada de mitjana, amb
força blocs caiguts. La davallada del pou acaba en una rampa, si pugem
direcció NO als 4 finalitza amb un tap de rocs. A l’esquerra observem
una fissura d’uns 4,50 m, però totalment impracticable per la seva
estretor.
Si baixem, la galeria va en direcció S, l’alçada és d’uns 3 m,
l’amplada continua al voltant d’1 metre. Les parets estan recobertes per
processos litogènics. A la banda dreta n’hi ha 2 pouets de uns 2 m, de
difícil accés, el segon es el que dóna la màxima fondària de la cavitat:
-12 metres.
AVENC PETIT DEL PUIG PEDREGÓS (P-2)
Situació
T.m.: Torrelles de Foix (Alt Penedès)
Lloc: El Pujolet, Puig Pedregós
Coordenades: UTM 31N (ETRS89) 379586,4585553
Altitud: 674 msnm
Espeleometria
Desnivell: -6 m
Recorregut: 7 m
Accés
Des de l’avenc P-1 anirem ascendint el turó cap al SE, per un caminoi, i en pocs minuts trobarem aquest forat a l’esquerra del camí.
Història
Petit avenc explorat per primer cop per la SIRE-UEC de Sants el 26 de febrer de 1989 (1). Els seus primer exploradors el van batejar com, Avenc Petit del Puig Pedregós.
Descripció
Ens trobem amb una depressió del terreny on visualitzem una entrada
triangular d’uns 0,70 m, per sobre trobem un altre accés amb una boca,
1,70×0,80 m.
Entrarem per la triangular i baixarem un r-1,60 m, a la base
d’aquest pouet veiem que la cavitat continua en fort pendent, uns 4 m
més amb una alçada d’uns 0,40 m, fins que queda reblerta pels rocs.
AVENC JOSEP CUADRENCH (P-3)
Situació
T.m.: Torrelles de Foix (Alt Penedès)
Lloc: El Pujolet, Puig Pedregós
Coordenades: UTM 31N (ETRS89) 379613, 4585475
Altitud: 678 m.
Espeleometria:
Desnivell: -25 m.
Recorregut: 52 m.
Accés
A una vintena de metres des de l’avenc P-2, seguint el camí, el trobarem a l’esquerra.
Història
Gràcies a la publicació “Entre Cel i Terra Foix (2)” podem saber que la a cavitat va ser explorada per primer cop a l’any 1959 pel ERE-AEC de Vilafranca del Penedès
“…el dilluns 30 de març de 1959, l’ERE de l’AEC Vilafranca
(Equip de Recerques Espeleològiques de l’Agrupació Excursionista de
Catalunya, Delegació de Vilafranca, que tenia la seva seu al Museu) va
fer la primera exploració a un avenc situat al Puig Pedregós, molt a
prop del santuari de Foix, al qual se li va donar el nom d’ avenc d’en
Josep Cuadrench en honor de qui llavors era president de la barcelonina
entitat muntanyenca de la plaça del Pí (l’AEC). En Josep Cuadrench i
Castellà (epd) va fer molt per l’excursionisme català, però molt
especialment pel penedesenc, i el vilafranquí, en aquells anys de
dificultats econòmiques i entrebancs polític, especialment pel que fa a
les entitats excursionistes” (2).
Descripció
Una boca de 1,22×0,70 m ens aboca a un P-3,80. Ens trobem a una
diàclasi que anirem baixant uns 5 m i superarem un r-1,70, l’amplada
mitja es d’uns 0,50 m. A 7,50 m més a baix trobem una gatera que dona
accés a un pouet (r-1,80).
En aquest punt pujarem un r+1,50 i accedim a una saleta superior amb
recobriments litogènics, la saleta té unes dimensions d’uns 4×2 m, i
també una fissura amb un pou de 7,80 m sondejats, que dóna a la sala
inferior que descriurem més endavant.
Baixant el r-1,80, ens trobem amb un petit cubicle d’1,30×0,80 m, i a
la dreta un P-6,40, davallarem aquest pou. A uns 3,40 m n’hi ha un bloc
que facilita el ràpel.
Ara som a una galeria, orientada en una diàclasi N-S. L’amplada
oscil·la entre 1,50 i 2,50 m. A la banda sud trobem un pouet de 2 m de
fondària, molt estret i sense continuació. L’alçada fins al sostre és
d’uns 8 m.
Avançant uns 10 m pel caos de blocs direcció nord, a l’esquerra
trobem una rampa ascendent que fineix al peu d’una colada. Aquí també
trobem un petit orifici que dóna a un pou de 4 m sondejats.
A la dreta ens endinsarem per una petita galeria d’uns 5 m fins que
la seva estretor ens impedeix continuar. Aquí assolim la fondària màxima
de la cavitat: -25 metres.
Bibliografia
(1). AYMAMI, G. (1989).- “Contribució al coneixement espeleològic de l’Alt Penedès (13a nota)”. Excursionisme (173): 374-377. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
(2). UDINA CASTELL, Lluís M. Entre Cel i Terra Foix. Pp. 10-11. Ed. La Fura. Vilafranca del Penedès. 1992.
(3). VIRELLA, Joan (1978).- Experiències a l’entorn de la
localització d’estacions prehistòriques Apèndix. Catalogació de cavitats
de les comarques penedesenques i encontorns”. Miscel·lània Penedesenca, 1: 241-269. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès
Participants
Montserrat Mañosa, Anna Ruiz, Estefania Cuenca, Josep Solegran, Josep Cuenca, Jordi Navarro, Enric Porcel
Text: Enric Porcel i Caro
Fotografies: Jordi Navarro. Estefania Cuenca
GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB) – CENTRE EXCURSIONISTA CASTELLAR
Comentarios
Publicar un comentario