TÚNEL DE LA MINA DE CARBÓ (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)

Túnel que travessa a uns 150 m d'alçada el turó de Montcada, espai natural protegit, construït a l'època de la cimentera ASLAND. Aquesta obra d'enginyeria subterránea resta com una mostra de l'arqueologia industrial.

Situació

Carretera de Montcada a Cerdanyola i Terrassa, Crtra. Nacional – 150, fins el punt Kilomètric 1700 aproximadament

Entrar al Polígon industrial Coll de Montcada

Seguir el carrer de Sants o carrer del Cargol, fins al final on n'hi ha una rotonda

Pendre la pista ampla que surt cap el nord. L’única pista que hi ha.

Al poc de seguir-la passa prop d’una torre d’electricitat, on s’ha de pendre un camí que segueix la direcció contraria a la pista principal.

Seguir el camí, el qual passa per dins el bosc, fins arribar a una pista ampla, principal, que porta al turó de Montcada. N'hi ha un cartell indicador i s’ha de seguir la direcció del Turó de Montcada, cap a munt.

S’arriba a una esplanada, que és un Mirador, el Mirador d’Occident, amb un cartell informatiu dels noms dels principals llocs que es poden observar.

De les dues pistes que es presenten prendre la pista d’abaix o descendent, que passa entre el bosc.

S’arriba al revolt d’una pista ampla, seguir-la cap amunt, en direcció ascendent.

Al cap d’uns 100 metres, a la vesant de muntanya surt un camí que puja en sentit contrari al de la pista principal, que cal prendre.

A uns 50 metres aproximadament es pot trobar la boca d’entrada amb porta de reixa. Altitud de la boca inferior: 148 m.

Terme municipal, Montcada i Reixac (Vallès Occidental)

Coordenades UTM (ETRS89), Entrades, 431284, 4591854, 146 msnm. 430999. 4591934, 154 msnm.

Antecedents

L'any 1896 N. Font i Sagué aixecà el primer planell espeleològic d'aquesta zona de calcàries, l'any següent publica dades de les seves observacions i referències al seu Catàleg Espeleològic de Catalunya.

[caption id="attachment_7586" align="aligncenter" width="720"] Tarjeta Postal[/caption]

Totes les cavernes de la zona desapareixerien amb l'avançament de la cimentera.

[caption id="attachment_7587" align="alignnone" width="659"] Tarjeta Postal[/caption][caption id="attachment_7590" align="aligncenter" width="444"] (1960) Turó de Montcada. Foto. RFSACE -ICC-GC[/caption][caption id="attachment_7591" align="aligncenter" width="615"] (1961) Turó de Montcada. Foto. RFSACE -ICC-GC[/caption][caption id="attachment_7593" align="aligncenter" width="615"] (1971) Turó de Montcada al fons serra de Collserola. (MDC) Fot. C. José Guiu[/caption]

Per a més detalls sobre les cavernes preexistents us remetem a l'excel·lent bloc. Montcada i Reixac Memòria d'un poble 1896 Cova de na Guilleuma i d'altres

J.C. Requena des del seu bloc, Minas y cuevas de Montcada i Reixac, dóna coneixement de diferents construccions subterrànies al turó de Montcada,

TÚNEL DE LA MINA DE CARBÓ (Sinònim = MINA LLARGA)

No hem sabut trobar gaires referències històriques sobre la finalitat principal inicial d'aquesta obra.

Hilari Ferrer i Carles Mestres presenten el seu Projecte Final de Carrera d'Enginyeria Técnica Topogràfica a la Universitat Politècnica de Catalunya (2010), AIXECAMENT SUBTERRANI I SUPERFICIAL DE LA MINA DEL TURÓ DE MONTCADA. El treball principal consisteix en la realització de la topografia digital en 3D. La seva obra està complementada amb diverses i variades dades generals i específiques. Però, a les seves conclusions ens diuen:  També esmentar el laboriós treball d’investigació que hem realitzat intentant aconseguir informació sobre els origens d’aquestes mines, a pesar de l'aparentment poca informació que hem aconseguit, són moltes les portes a les que hem picat demanant ajuda, moltes d’elles, institucions públiques, ens han ajudat, però d’altres, empreses privades, no n’han volgut saber res.

Descripció

L'obra principal és una galeria rectilínia, oberta pels seus extrems, en la que se troba la ramificació d'una altra galeria que acaba obturada per grafit, potser que aquesta derivació fora una cala (=calicata). Es troben les restes d'una planta superior, comunicada amb una escala d'obra, també encegada per esllavissades.

La perforació comença travessant amb una galeria rectilínia que arriba molt a prop de la zona de fàbrica de la cimentera. Comença l'excavació de la galeria principal en calcàries.

Quan predominen les calcàries les parets i el sostre no están revestits, excepte amb fustes en el curt tram que hem vist més amunt.

Al llarg de la perforació es troben l'alternança de diferents minerals com, calcàries, pissarres negres, grafits i margues, en alguns trams estan barrejats entre alguns d'ells.

Tram amb revestiment de les parets amb lloses i el sostre amb formigó.

Tram reforçat amb pòrtics de formigó armat.

La transició amb materials menys compactes està reforçat amb arcades.

Les seccions més amples són reforçades amb pòrtics de formigó.

En aquesta secció és molt visible el contacte de dos minerals, amb els despreniments de la banda esquerra.

La galeria lateral està excavada en grafits i/o en pissarres negres? Els despreniments han encegat la continuació.

L'única dada objectiva que coneixem sobre la construcció és la que figura en aquest peu d'arc dins del túnel.

En aquest tram s'observen les traces de vies de vagonetes i a la banda del sostre un carregador de mineral que proveïa des d'algun conducte situat sobre la part superior del túnel.

[caption id="attachment_7660" align="aligncenter" width="449"] Tractora de vagonetes. Asland de Castellar de n'Hug (Fot. Ll.M. Vidal - MDC)[/caption]

Interior del pou de carrega de l'abastador encegat a la part superior amb lloses de calcària.

El túnel té 278 m de recorregut. Les amplades de les galeries oscil·len entre els 2,6 i 6,2 m.

[caption id="attachment_7664" align="aligncenter" width="487"] (1917) Fot. Arnau Izard (MDC)[/caption][caption id="attachment_7665" align="aligncenter" width="468"] (1917) Fot. Arnau Izard (MDC)[/caption]

No som del parer de que aquesta important perforació subterrània hagi estat una mina d'extracció de minerals, doncs les extraccions es feren a cel obert per voladures. Sinó, més bé, principalment un túnel de transport de minerals cap a la zona de fàbrica de la cimentera.

  Al bloc de J.C. Requena podem observar vistes d'altres excavacions subterrànies del turó de Montcada, on s'aprecien diverses grans construccions amb les finalitats del tractament dels minerals, com la seva trituració, transport, etc. A més d'amples galeries que serviren de recintes amb més funcionalitats.

Ara, ens trobem amb les restes d'un important compleix subterrani patrimonial d'interès arqueològic industrial,  format per xarxes de galeries que algunes d'elles s'entrellaçaven, però que actualment es troben encegades per esllavissades i/o per l'acció de l'home.

Text i fotografies, Josep Cuenca i F.X. Samarra

GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)