AVENC DE L’ESCLETXA PETITA DE CORRUBÍ. (Les Llosses, Ripollès)


AVENC DE L’ESCLETXA PETITA DE CORRUBÍ. (Les Llosses, Ripollès)



Aquest és primer de dos articles destinats a donar a conèixer les Escletxes de Corrubí.

En el present article es fa la fitxa d’un avenc estructurat en una escletxa secundaria del conjunt de Corrubí, per la qual cosa l’hem batejat amb el nom de “Avenc de l’Escletxa Petita de Corrubí”.

En el segon article, de propera aparició, tractarem tot el conjunt d’esquerdaments que constitueixen les anomenades “Escletxes de Corrubí”, situades als Rasos de Tubau, concretament al SE del cim culminant, el Pedró de Tubau.



Municipi: Les Llosses (Ripollès)
Coordenades ETRS89:
X = 422029
Y = 4674036
Z = 1442

Espeleometria:
Recorregut: 36 m
Fondària: 14 m. (-9; +5)

Història
La història de la descoberta espeleològica de les escletxes de Corrubí la detallarem en el segon article.


En el cas concret d’aquest avenc, varem fer la topografia el 6 de maig de 2017, amb la intenció de donar-la a conèixer una vegada enllestíssim la topografia de l’escletxa Gran, molt més complexa de fer. Però el temps va anar passant i no va ser fins a un any després quan hem enllestit – per fi – la topografia. És per aquest motiu que ara us presentem els resultats, els quals hem cregut oportú desglossar-los en dos articles.


Situació
L’escletxa on s’estructura l’avenc és un esquerdament satèl.lit del principal (l’escletxa Gran), a pocs metres a l’oest d’ell (veure mapa adjunt). Es troba molt a prop del cingle que ha determinat la gènesi “tectònica” de la cavitat.


Descripció
La cavitat es manifesta en superfície com una esquerda de gairebé 30 m de longitud, més aviat estreta (sempre inferior al metre d’amplada) i de traçat lleugerament ascendent (existeix un desnivell de 5 metres entre ambdós extrems).


L’estretor de l’esquerda ha propiciat la presència de nombrosos blocs falcats entre les parets. L’existència de blocs, juntament amb estretors i ressalts dibuixen una planta molt irregular per la qual no resulta fàcil progressar.






El punt més baix es troba 9 metres per sota de la cota zero, però la vertical més gran s’assoleix a l’extrem més elevat de l’esquerda en estar 5 metres per damunt de la cota zero.


Dades
Ferran Cardona – Josep Cuenca – X. Samarra

ESPELEO CLUB BARCELONÈS (ECB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)

Comentarios