LES ESCLETXES DE CORRUBÍ (Les Llosses, Ripollès)

Posted on 26 juny, 2018 by francesc

A l’article anterior ja vam donar a conèixer l’avenc de l’Escletxa de Corrubí, en el present article continuem amb la novetat de la descripció de Les Escletxes, important conjunt d’esquerdes amb 445 m de recorregut i 63 m de desnivell.

Municipi: Les Lloses (Ripollès)
Coordenades (accés sud):
X = 422027
Y = 4673772
Z = 1382
Espeleometria:
Escletxa Gran: 445 m de recorregut, salvant un desnivell de 63 m.
Escletxes secundaries: Recorregut discontinu que totalitza uns 80 m (no sempre accessibles)

Història
Conegudes com “Les Escletxes” per la gent de la contrada. Conegudes també per alguns excursionistes, des del punt de vista espeleològic no han estat objecte d’atenció fins a temps recents. De fet no figuren a cap dels catàlegs espeleològics fins ara publicats.

A les edicions recents dels mapes de l’Editorial Alpina (“Montgrony” i “Catllaràs-Picancel”) figura el topònim “Les Escletxes” al lloc correcte. En les edicions d’anys anteriors també figurava l’esmentat topònim, però situat a un lloc erroni, més al sud d’on es troben realment les Escletxes.

Així les coses, l’any 2008 la zona va ser visitada per Ferran Cardona i Carme Bañolas, ja que els va cridar l’atenció veure el topònim al mapa de l’Alpina, però com que es tractava de l’edició antiga, amb la situació errònia, la feina va resultar infructuosa, tot i que localitzaren unes petites esquerdes que varen considerar de nul interès.

Haurien de passar uns quants anys quan, el 29 d’abril de 2017, Josep Cuenca i Xavier Samarra efectuen una visita – ara si a l’indret correcte – tot fent un reconeixement general de les escletxes i un primer reportatge fotogràfic.

Uns dies després, el 6 de maig de 2017, tornen amb Ferran Cardona. En aquesta ocasió es topografia l’avenc de l’Escletxa Petita i es prenen les primeres dades per a topografiar l’Escletxa Gran, decidint tornar en una altra ocasió per a finalitzar la feina atesa la gran complexitat de l’esquerdament.

I el temps va anar passant i passant. Finalment, més d’un any després de la darrera visita, i davant la insistència de Josep Cuenca, es torna per fi el dia 11 de juny de 2018, finalitzant la topografia de l’Escletxa Gran.

Situació
Les Escletxes es localitzen a la part alta dels Rasos de Tubau, més concretament al SE del seu cim culminant, el Pedró de Tubau (1543 m). Ocupen part d’una carena secundària que es desprèn del cordal principal cap al sud.

Per accedir-hi, el millor és partir de Sant Jaume de Frontanyà, des d’on prendrem la pista –ara asfaltada – que es dirigeix cap a la Pobla de Lillet. Quan portem cosa de quilòmetre i mig, surt a mà dreta una pista que mena a la masia de Tubau i Sant Esteve de Montner. En aquesta pista trobem diferents trencalls, aptes només per a vehicles de tracció 4×4, que ens acosten al nostre objectiu. L’últim tram caldrà fer-lo a peu fins arribar a l’accés sud del gran esquerdament.

Descripció
Bàsicament, es tracta d’un llarg esquerdament principal (l’Escletxa Gran) bastant recte i de traçat nord-sud, amb alguna que altra ramificació menor. La distància en línia recta entre ambdós extrems de l’esquerdament és de 375 m, tot salvant un desnivell de 63 m.

L’escletxa suposa una forta cicatriu a la muntanya en un indret proper a una carena, la qual ressegueix. El fet de trobar-se en mig d’un bosc de pins i roures amb un sotabosc dens de boix la fa poc visible, passant gairebé desapercebuda al paisatge.

El llavi occidental de l’escletxa està ben definit, fàcil de resseguir sobre el terreny, essent més alt que el llavi oriental, el qual no sempre te un traçat ben definit, ja que en alguns sectors queda difuminat i fins i tot arriba a desaparèixer localment.

La part més complexa de l’Escletxa Gran la trobem a l’entorn del que hem anomenat “la Torre” (una massa rocallosa aïllada envoltada d’esquerdes). Aquí trobem les parets més altes (uns 15 metres) i la configuració més complexa del fons de l’esquerda per l’acumulació de blocs, que arriben a formar passadissos. Tot i així, el conjunt de l’escletxa resulta difícil de transitar, tant pels obstacles en forma de blocs i ressalts com per la vegetació densa i ufanosa que alberga, essent freqüent trobar troncs d’arbres caiguts que cal superar.

A més a més de l’Escletxa Gran, trobem escletxes secundàries, no connectades les unes amb les altres, en general estretes i no sempre practicables. La més important d’elles és la que hem anomenat “Avenc de l’Escletxa Petita de Corrubí”, que ha estat objecte de l’article anterior.

Gènesi
Les escletxes s’han generat en un estrat de conglomerat. Aquest, d’una potència de l’ordre de 20 m, descansa damunt de materials plàstics (margues i argiles). L’estrat de conglomerat presenta una marcada xarxa de fissures que trenquen la continuïtat de la massa rocallosa.

La coincidència de diferents factors, com son el cabussament de l’estrat a favor del pendent topogràfic, l’existència d’un cingle que limita per l’oest la carena i el sistema principal de fissures paral·leles a aquesta, han creat les condicions òptimes per tal que la massa de conglomerat s’obri per les fissures principals i les dovel.les generades es desplacin cap a l’est aprofitant la superfície de lliscament dels materials plàstics sobre les que descansen.

Una altra de les conseqüències d’aquest lliscament translaciónal cap a l’est és el fet que el llavi occidental de les escletxes ha quedat més elevat i està més ben definit que el llavi oriental.

Dades
Ferran Cardona – Josep Cuenca – Xavier Samarra

ESPELEO CLUB BARCELONÈS (ECB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)