COVA DEL TENDO (Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Cova de principal interès prehistòric, (l’any 1964 es localitza en aquesta cova la primera mostra de pintures del paleolític a Catalunya). Però, fins ara no s’havia publicat la seva topografia que presenta 202 m de recorregut i -15 m de fondària.
Situació i localització
COVA DEL TENDO.
Sinònims (= Cova de la Moleta de Cartagena. = Cova del Margalló)
Municipi: Sant Carles de la Ràpita (Montsià)
Coordenades:
X = 0294072
Y = 4501129
Z = 312
Espeleometría:
Recorregut: 202 m
Fondària: -15 m
Al vessant sud de la mola de Calatrava (o de Cartagena, segons altres fonts), situada a un esperó secundari que es desprèn de la serra del Montsià, al NW del nucli urbà de Sant Carles de la Ràpita.
Si anem per la carretera N-340 direcció sud, poc abans d’arribar a Sant Carles de la Ràpita passarem de llarg la sortida cap aquesta població. Menys de 2 km després, trobem una segona sortida a Sant Carles. Just a l’altra banda de la carretera (dreta) neix una pista asfaltada que remunta el barranc del Solito. Quan portem poc més d’un quilòmetre per ella deixarem a l’esquerra l’area recreativa de la Mundana i continuarem poc més de mig quilòmetre fins que – immediatament després d’una caseta de captació d’aigües – trobem una pista secundaria (cadena) que surt per la dreta i que mena a un camp d’oliveres situat més amunt.
Prendrem la pista per a deixar-la poc després en agafar un corriol pedregós que surt per l’esquerra i que es dirigeix muntanya amunt. Després de fer algunes marrades, trobarem la boca de la cavitat, al costat mateix del camí. De la cadena a la cova, menys de 15 minuts.
Antecedents
L’any 1964 membres del GIE del Club Excursionista de Gràcia localitzen la cova i troben les pintures al seu interior. Donen coneixement de la troballa al Museu Arqueològic de Barcelona
I. GONZALEZ URGELLES (1964) Geo y Bio Karst, núm. 2
E. Ripoll i Perelló, a l’any 1965 publica a Miscelanea en homenaje al Abate Henri Breuil, tom. II, Una pintura de tipo paleolítico en la Sierra del Montsiá (Tarragona) y su posible relación con los orígenes del Arte Levantino
(Per veure les imatges ampliades cliqueu a sobre)
Aquesta pintura parietal fou espoliada. Encara avui no ha estat localitzada ni recuperada.
Descripció
La boca, més aviat petita, s’obre al terra i ha estat modificada ja que es va posar una reixa que ara ha estat descollada del seu marc.
Just entrar, accedim a una primera saleta, plena de blocs. En ella neixen diferents vies que amb fort pendent ens portaran als nivells inferiors de la cova. Totes elles donen pas a un sector de configuració caòtica, ple de blocs i passadissos entre ells, de difícil representació topogràfica ja que els diferents nivells es sobreposen.
Per ampliar la topografia i les altres imatges cliqueu a sobre
Prenguem la via que prenguem, acabarem a la sala del Bloc, un espai relativament ample que rep aquest nom ja que hi ha un bloc falcat. Abans d’arribar a la sala, per una de les vies, hi ha un pas estret que dóna pas a una nova xarxa de petites galeries (“galeries Jaume”).
De la part inferior de la sala del Bloc neix la galeria més llarga, recta i còmoda de tota la cavitat (“galeria Llarga”), que te 13 m de longitud. Cap a la seva meitat surt per l’esquerra una nova galeria en el que és l’entrada a una nova xarxa de galeries. Per ella arribarem a la cota més baixa de la cova (-15 m). Partint d’aquí, podem prendre una nova galeria que es torna ascendent fins arribar al punt més elevat, situat a la saleta del Pou, obrint-se al seu terra un pou de 3,5 m (es pot davallar amb cura sense material) al que seguiran unes galeries amb fort pendent que ens situaran de nou a un punt proper a la cota més baixa de la cova, tancant d’aquesta manera un “circuït”.
Dades
Ferran Cardona, Jaume Ferreres, Hilari Moreno, Josep Cuenca
Comentarios
Publicar un comentario