MINES DE FERRO NEN JESÚS (Celrà. Gironès)
MINA – 4
Les mines NEN JESÚS és un antic compleix miner d’extracció subterrània de mineral de ferro que va ser declarat Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN, 2011).
Situació
Des de l’estació de tren de Celrà, cal dirigir-se cap a l’església de Sant Feliu, s’agafa el carrer de Maria Cristina i se segueix la senyalització per arribar a la torre Desvern, torre romànica, antiga casa forta, des d’on parteixen les rutes de Celrà cap a les Gavarres, i on s’emplaça una àrea de lleure, plafons informatius i un mirador sobre Celrà i part de la plana del Ter, a més d’àrea de pàrquing.
Se segueix el camí cap al castell de Celrà. L’itinerari condueix cap a
Mas Valls, Just passat les cases, caldrà seguir per la bifurcació de la
dreta, fent camí paral·lelament a la riera de Mavalls on el següent punt
de referència és la font d’en Bossé o Bosser, bonic paratge a tocar de
la riera.
Tot seguit s’arriba a les mines del Nen Jesús. L’any 1892 el
barceloní Arístides de Artiñano va inscriure dues mines de mineral de
ferro amb els noms de “Niño Jesús” i “Victoria Esperanza”, després
d’haver realitzat unes prospeccions prometedores. Ja era sabut que en
aquesta zona de les Gavarres s’havia extret ferro al s. XVIII, i la
creixent economia industrial catalana del s. XIX necessitava aquesta
matèria primera per desenvolupar-se, juntament amb el carbó.
La mina està formada per un conjunt de galeries que foraden el vessant
nord de la muntanya dels Bacs a diferents nivells, amb 23 galeries
obertes localitzades.
Carregador de la mina del Nen Jesús
El carregador es troba en el punt de confluència entre la riera de Mavalls i el torrent de les Deveses o cal Dineret, a la part inferior del vessant nord de la muntanya d’els Bacs. Aprofitant el desnivell del terreny i un talús important de roca, es va construir una estructura de dos murs en forma de L, adossada a la roca pel costat oest. La paret frontal de la L mesura 13,7 m de longitud, 6,7 m d’alçada i 2,1 m d’amplada. La paret lateral de la L mesura 7,3 m de longitud, per 4,5 m d’alçada i 1 m de gruix. Entre la cara nord i la sud de la paret frontal del carregador hi ha un desnivell de 2,3 m, i hi ha tres forats o boques que servien per passar el material d’un costat a l’altre.
Mina a prop del descarregador
Mina a prop del descarregador
Hem confeccionat les topografies de les tres mines amb més desenvolupament (4-6-7). Les altres mines són de curt recorregut, possiblement deuen tractar-se de cates (calicatas).
MINES, 4, 6 i 7
La zona sud-est està formada per una petita aglomeració de galeries, on destaca la galeria núm. 6 (X: 489.051 / I: 4.650.402). A l’entrada hi ha un talús o tall en el terreny que delimita un espai llarg i estret, on hi ha una gran quantitat de falgueres. Altres mines, com la 4 (X: 489.212 / I: 4.650.469) i la 7 (X: 489.038 / I: 4.650.360), ens mostren la típica galeria feta en aquesta explotació minera.
La mina 4 té unes dimensions de 35m de longitud amb una ramificació.
La mina 6 té una entrada en forma de trinxera amb unes parets de 7m d’alçada per després arribar a la galeria pròpiament dita que continua recta sense cap desviació. Té unes mides de 1,80m d’amplada per 2m d’alçada i 84m de longitud.
La mina 7 té una entrada mig enfonsada, que deixa una espai de poc menys d’1m, després trobem les galeries típiques de mina de 1,80m d’ample per 2m d’alt. La mina es formada per quatre ramals. La longitud total d’aquests conjunts de galeries és 94m.
La Mina – 5, pel seu curt recorregut, sembla tractar-se d’una cata (calicata).
MINA – 5
MINA – 5
Comentarios
Publicar un comentario