COVA DEL MIRET (Font-rubí. Alt Penedès)


COVA DEL MIRET (Font-rubí. Alt Penedès)



Ressenya i topografia d’una cova d’interès arqueològic.


Situació

Terme municipal, Font-rubí (Alt Penedès)

Coordenades UTM (ETRS89), 381032, 4588320, 747 m.

Sinònims (=cova de la Plana de la Pineda. = cova de la font de Llinars)


Prendrem la carretera BP-2121 que va de Vilafranca a Font-rubí, quan arribem al punt Km 20 a un lloc nomenat les Llambardas, ens desviarem per una pista que surt a la nostra dreta que ens portarà al coll de la Barraca, aquí agafarem una pista a l’esquerra, descendent, que passa al costat de un pi monumental, anomenat de la Planxa.


Continuarem descendint per la pista fins arribar a la font de Llinars,


aquí deixarem el cotxe, per continuar a peu uns 500m pel mateix camí fins que trobem a la nostra dreta un corriol que en forta pujada ens conduirà a una petita cinglera on trobarem la cova del Miret mig amagada per la vegetació.

Història

Recull publicat a la plana web de l’Ajuntament de Font-Rubí:

La cova del Miret és a l’alzinar anomenat de Font-rubí o del Fortuny. En aquesta cova, s’hi han realitzat excavacions arqueològiques amb no massa èxit, excavacions potser induïdes per la seva proximitat amb la Cova de la Guineu que és just a d’alt sobre, a l’altiplà. Salvador Llorac la cita el seu llibre “Font-rubí, passeig pel temps i el territori” com a cova de la Plana de la Pineda o de la font del Llinars. Ningú sap per que se’n diu del Miret, però hom explica una anècdota ben interessant. Durant la Guerra Civil periòdicament passaven a reclutar nous soldats, o feien tant els nacionals com els rojos. Alguns veïns de Font-rubí que coneixien la cova s’hi varen amagar.


En Josep de Ca la Càndia recorda que un va ser el seu pare, de la lleva del 18, que per edat no li tocava però a les acaballes de la guerra tothom valia. Recorda que eren sis o set, el Jan Gros, l’oncle Llorenç i d’altres veïns que ja no pot recordar. Potser aquesta funció secreta ha estat la que la preservat en l’anonimat, segurament més coneguda per alguns arqueòlegs que pels veïns, la majoria dels quals no n’ha sentit a parlar mai. Aquest fet també demostra que la cova era també d’antic oculta dins un bosc; bosc que s’ha preservat en la seva forma autòctona format per alzines i no pel pi blanc que ha poblat ràpidament les antigues zones desforestades i els costers conreats, abans que la fil·loxera exterminés la vinya del Penedès.

Descripció



La boca de forma rectangulat, té una amplada de 3,50m per 2m d’alt dóna pas a una saleta de 6m de llargada per 4m d’ampla i una alçada de 4,50m. La cova, en altres tems, va estar coberta per un procés estalagmític, avui dia resta totalment malmès per la mà de l‘home.





Dades

Josep Cuenca, FX Samarra.

GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)

Comentarios