Les cavitats dels Desertors (Primera part) La cova dels Desertors (La Nou de Berguedà)

Posted on 15 juny, 2020 by francesc

Aquest és el primer de dos articles dedicats a tres cavitats molt properes situades a un indret molt amagat de la serra del Mill, motiu pel qual varen ser utilitzades per desertors que volien evitar anar al front.

Cova dels Desertors

La Nou de Berguedà (Berguedà)

Coordenades UTM-ETRS89:  0408446 – 4673404 – 1348

Recorregut:  12 m

Localització

A la part alta de l’extrem occidental de la serra del Mill, alineació muntanyosa est-oest la cresta de la qual separa els termes municipals de Sant Julià de Cerdanyola i La Nou de Berguedà, amagada entre els estimballs que miren cap a aquest darrer municipi.

Nosaltres hi varem accedir partint de Malanyeu, unes cases que pertanyen al municipi de La Nou. D’aquí, prendrem la pista que mena a la masia del Llomà i continuarem fins arribar a el Monnell, on deixarem el cotxe. Iniciem la caminada per un sender entre bosc que ens portarà a la Creueta, un bon mirador on hi ha una precària creu feta amb troncs. La cavitat es troba tan sols a poc més d’un centenar de metres en línia recta de la Creueta, per damunt dels cingles que tenim al davant. Malauradament, haurem de fer una gran volta per accedir a la cova, ja que l’accés es fa des de dalt de les crestes.

De la Creueta seguirem pel camí del Mal Pas, que ens permetrà arribar a la carena de la serra del Mill en un punt que és una cruïlla de camins. Prendrem el camí de les crestes, direcció llevant. El camí transcorre lleugerament decantat cap a la banda nord de la cresta (mirant a Sant Julià de Cerdanyola) i quan passem a l’alçada de la cota 1393 m (cim de la Creueta) l’haurem d’abandonar per anar cap a la cova. Resulta difícil descriure l’itinerari a seguir a partir d’aquí, ja que no hi ha camí i ens haurem de fiar de la nostra intuïció i de les coordenades GPS de la cavitat. Nosaltres, que no disposàvem de les coordenades, haguérem de fer alguns intents fallits per a trobar l’accés, havent de recular en trobar-nos amb estimballs. Finalment, aconseguirem trobar el punt crític que ens permet arribar a la cova. Del camí de les crestes, a l’alçada de la cota esmentada, haurem de buscar un pas que ens permet passar a la banda sud de la cresta i davallar vessant avall. Caldrà fer alguna petita desgrimpada.

L’objectiu és anar a buscar la capçalera d’una canal que davalla cap a ponent.  Algunes marques molt distanciades de pintura groga mig esborrada ens poden posar sobre la pista correcta. Davallarem la canal, que té un bon pendent, agafant-nos als boixos. En un punt donat, haurem d’abandonar la canal per l’esquerra tot aprofitant una estreta però visible lleixa. Estem ja molt a prop de la cova. Després de la lleixa i una baixadeta, enfilarem cap amunt uns pocs metres fins a trobar la cova en una reconada de la muntanya i en mig del bosc.

Història

 Es diu que la cova va ser utilitzada per desertors que s’hi amagaven per tal d’evitar anar al front. Podem donar fe de que la cavitat és un excel·lent amagatall donada la seva situació en un indret d’accés molt difícil on cal conèixer molt bé el terreny. Per a fer la cova més habitable, els desertors construïren un mur de pedra a la boca i arranjaren un replà al seu davant que fa de bon estar, amb pedres que fan de banc per a seure.

Coneguda per alguna gent del país, la cova ha passat desapercebuda als espeleòlegs, no figurant a cap catàleg espeleològic malgrat que la cavitat està retolada al mapa de l’Editorial Alpina “Catllaràs-Picancel” (encara que no gaire ben situada). Cap a l’any 2013, nosaltres varem fer un intent de localitzar-la que va resultar fallit en no disposar de pistes clares sobre la seva situació. Recentment, hem pogut recavar més dades de com arribar-hi i, finalment, hem donat amb ella.

Descripció

La boca fa 3 m d’amplada per 1,5 d’alçada, però un mur fet de pedra ocupa la meitat dreta de l’entrada. La cova te dos parts ben diferenciades. La primera part (primera cambra) té unes dimensions màximes de 7 m per  4,5 m, encara que la seva alçada no ens permet posar-nos de peu. És la part més “habitable” de la cova, amb el terra molt pla ocupat per sediment.

La segona cambra, més petita, queda separada de la primera per un esglaó i parcialment per una barrera de concreció. És més baixa de sostre i el terra és més pedregós. La banda dreta de la cambra està ocupada per unes boniques concrecions de color blanquinós.

El recorregut total són 12 m i la superfície ocupa uns 45 metres quadrats aproximadament.

Dades:  Ferran Cardona – Josep Cuenca.

ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)