Ir al contenido principal
Les cavitats de Santa Cecília de Montserrat (Segona part): Aspectes geològics i històrics
Feta la descripció de les cavitats a la primera part, en
aquesta segona abordem diferents temes, com son la geologia o la
història, incloent-hi les actuacions arqueològiques portades a terme.
També es tracta la confusió existent en el nom de les cavitats, generada
per les topografies publicades anteriorment.
Aspectes geològics
Les cavitats de Santa Cecília no són d’origen càrstic. De fet, es
desenvolupen entre blocs, alguns d’ells de mida enorme, constituint una
curiositat natural força interessant.
La cara nord de la muntanya de Montserrat és un seguit de parets
espectaculars esculpides en conglomerat. Al peu de les parets l’erosió
ha creat una xarxa de torrenteres que amb fort pendent i encaixades a la
roca porten la direcció sud-nord. Una d’aquestes és el torrent de les
Coves.
En algun moment de la història geològica, es varen desprendre de
dalt de les parets uns enormes blocs que varen rodolar fins a quedar
aturats al torrent de les Coves. La morfologia del terreny sembla
indicar que l’acumulació de blocs va taponar el drenatge natural
original del torrent i les seves aigües es varen obrir pas esquivant els
blocs tot deixant-los a la seva dreta hidrogràfica. Això, si més no, es
desprèn de la correcció en el traçat del torrent que fa en arribar als
blocs. En aquest tram de correcció, el torrent ja està força encaixat a
la roca mare, originant ressalts, cosa que ens fa pensar que ja fa molts
milers d’anys que els blocs es varen desprendre.
Alguns dels blocs son enormes. Un d’ells arriba a mesurar 28
m de punta a punta. Una de les cares d’aquest bloc origina la
paret-sostre de la cova Gran i una altra de les seves cares origina
l’extraplom que alberga la balma. De fet, la cova Gran travessa per sota
tot aquest gran bloc, encara que la boca de sortida no és practicable i
deu d’estar a nivell de torrent, cosa que provoca que pugui entrar
aigua i arrossegalls quan aquest baixa molt crescut.
Les excavacions arqueològiques de 1922.
Sota l’auspici de l’Institut d’Estudis Catalans, l’any 1922 va tenir
lloc una campanya d’excavacions arqueològiques a diferents coves de la
muntanya de Montserrat. Les actuacions més destacades i arqueològicament
més profitoses es varen portar a terme a les cavitats de Collbató, però
les coves de Santa Cecília també foren objecte d’atenció per part dels
arqueòlegs.
Al front de les excavacions es trobava Josep Colomines i
Roca. Uns anys després, el 1925, Colomines publicaria el llibre
“Prehistòria de Montserrat”. En el llibre surten dues topografies de les
coves de Santa Cecília, que ell anomenà “Cova Gran” i “Cova Petita”,
però com veurem més endavant en realitat corresponen a les coves Petita i
Petitona respectivament. Sorprèn la inexistència de referències a la
cova Gran o a la balma, aquesta darrera és – al nostre criteri – la
cavitat arqueològicament més interessant ja que reuneix les millors
condicions d’habitabilitat des del punt de vista prehistòric.
La cronologia dels materials arqueològics trobats són de del
Bronze Antic (-1800 / -1500), del Bronze Mig (-1500/ -1200) i del
Ferro-Ibèric Antic (-650 / -450). També s’ha trobat fauna de cérvol,
cabra i porc senglar.
El monestir de Santa Cecília, un referent de l’espeleologia catalana.
Doncs, si. L’any 1970 se celebrà al monestir de Santa
Cecília de Montserrat el primer simposium d’espeleologia a Catalunya,
Organitzat per l’Espeleo Club de la U.E. Sabadell, el simposium
tractava sobre “Metodologia espeleològica”. Tot i que molts espeleòlegs
no en son conscients, en aquell any 1970, encara en temps de Franco,
entre les parets del monestir es varen decidir molts aspectes decisius
del que seria l’organització espeleològica catalana en arribar la
democràcia.
No sabem si entre les activitats del simposium estava
inclosa la visita a les coves de Santa Cecília. En tot cas es va perdre
una oportunitat per aprofundir en el coneixement de les cavitats.
La topografia del GES-CMB
En els anys 70, el GES del Club Muntanyès Barcelonès va rebre una
subvenció de la Diputació de Barcelona per a fer un catàleg espeleològic
de la província de Barcelona. Fruit d’això es varen publicar dos volums
d’aquest catàleg. Un tercer volum previst no va arribar a veure mai la
llum i algunes de les tasques efectuades per a aquest tercer volum
quedaren oblidades als arxius del GES-CMB. Entre aquestes tasques hi
havia la topografia de les coves de Santa Cecília, realitzada el 1976
per G. Ribé i L. Corral.. Finalment, la topografia fou recuperada dels
arxius i publicada a l’Espeleoindex.com i posteriorment reproduïda al
volum-5 del Catàleg Espeleològic de Catalunya de Jordi de Valles.(any
2011).
La topografia mostra la cova Gran i la cova Petita. No
consta la cova Petitona (que havia estat publicada per Colomines el 1925
com a “Cova Petita”). A partir d’aquest moment es crea una confusió
en el nom de les coves, en ser discrepants els noms donats per Colomines
i els donats pel GES-CMB.
A la topografia de la cova Gran no figura la gatera que
comunica amb la balma, malgrat ser força evident. Per contra, a la cova
Petita donen continuïtat a la gatera terminal, que arriba a una saleta
molt baixa de sostre. Nosaltres, per molt que ho hem mirat, considerem
la gatera del tot impracticable, ja que per les seves minses dimensions
és humanament impossible de superar.
Les excavacions arqueològiques de 2013
L’any 2013 es va fer una excavació d’urgència amb motiu d’un avís
d’un guarda del parc de Montserrat el qual havia trobat restes
ceràmiques escampades a l’entrada de la cova. Es van realitzar dos
sondejos que van donar com a resultat l’existència d’una possible
ocupació de l’espai en la Primera Edat del Ferro fins a època ibèrica,
concretament fins els segles VI-V aC.
Les nostres actuacions de juny de 2020
Les coves de Santa Cecilia figuren com a “conegudes de temps
immemorials” als diferents catàlegs. Tradicionalment, fins ara es
considerava que només havien dues cavitats, la cova Gran i la cova
Petita, però la discrepància entre les topografies realitzades per
Colomines el 1922 i pel GES-CMB el 1976, que mostraven coves del tot
diferents, ens va fer plantejar que potser les coves no eren tan
“conegudes” com deien els catàlegs i que potser mereixerien ser
estudiades amb més profunditat.
Així, doncs, al juny de 2020, amb “mono” de sortir després
del confinament pel virus dels nassos, un equip format per membres del
ECMB I GEB varem arribar a Santa Cecília de Montserrat per tal d’aclarir
els dubtes i incongruències observades en quins ens han precedit en
l’estudi d’aquestes coves.
El primer que hem fet és aclarir el nom de les cavitats. Hem vist
que les coves de Santa Cecília són tres, no dos: Per l’espeleometria
decreixent les hem anomenat Gran, Petita i Petitona. El nom de les dues
primeres coincideix amb el nom que va donar el GES-CMB, mentre que
Petitona és el nom que hem posat nosaltres a la cova que Colomines
anomenà “Petita” i que el GES-CMB ignorà.
Estant a la boca de la cova Gran, ens va semblar veure un
forat entre unes bardisses situat a tan sols 6 m de la cova. Després
d’una tasca de desbrossar varem arribar al forat i…, Tatxan!!! Un nou
avenc a Montserrat!!!. És l’avenc de Santa Cecília.
D’altra banda, després de passar una gatera (no gaire
difícil) de la cova Gran, varem arribar a la balma que, de fet, forma
part de la cova. La balma no figura enlloc i creiem que és un indret
interessant des del punt de vista d’hàbitat prehistòric, ja que el terra
és molt pla i té al davant una barrera de blocs que tanca la superfície
aixoplugada per la balma creant un espai arrecerat i protegit al que
només es pot accedir per dos punts, o per la gatera o per l’altre
extrem, on hi ha una obertura entre blocs que comunica amb el torrent.
Dades:
Ferran Cardona – Josep Cuenca – Francesc Miret
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)
Comentarios
Publicar un comentario