Presentem els resultats de les exploracions subaquàtiques que han permès superar el sifó i la troballa de noves galeries a la Font Mentidora de Perauba. Aquesta cova passa a tenir 810 metres de recorregut i 21 de desnivell (+11/-10)
Font Mentidora de Perauba
Sinònims (= Font Mentidora de les Freixes, Font Mentidora, ... de les Feixes)
Situació: Tm: Conca de Dalt (Pallars Jussà).
Lloc: Llau de Perauba. Veïnat d’Hortoneda
Coordenades: UTM ETRS 89. 342411/4678553
Altitud: 1407 msnm
Espeleometria: Rec: 810 m. Des: 21(+11/-10) m. Fondària sifó – 6 m (variable)
Accés
Arribats al veïnat d’Hortoneda continuaren direcció Prat Montaner per una pista forestal (recomanable 4x4). Uns pocs kilòmetres després passarem el torrent anomenat Llau de Perauba, seguidament a la dreta (n’hi ha una font) agafarem una pista en pitjors condicions que de seguida queda tallada pel mateix torrent de la Font Mentidora.
Ja a peu, pujarem uns pocs metres seguint la torrentera fins a la boca de la cavitat.
Antecedents
Coneguda de vell antuvi per la gent de la contrada degut a les seves ocasionals i violentes expulsions d’aigua, aquesta cova actua de trop-plein de la font, actuant com surgència intermitent (font mentidora).
La primera referència d’exploració ens la dóna O. Escolà al bloc BIOSP Associació Catalana de Biospeleologia on fa referència a una recerca biospeleològica a l’any 1952 acompanyada d’una topografia que va restar inèdita.
N’hi ha constància que també va ser visitada el 30/9/59 per Francesc Español, I. Fernández i E. Schütte on van recol·lectar fauna subterrània (1)(2).
La següent topografia va ser aixecada per J.M. Victòria i E. Sabaté de la SIE de Barcelona al desembre de 1964 (3)(4)(5).
En octubre de 1965 J.M. Víctòria (SIE) i R. Canela i M. R. Viñas (GEB) fan una coloració en la que confirmen la relació entre el sifó i el riuet de la gatera que hi abans del mateix (3).
En Josep Manel Victòria al 1967 fa una coloració, amb el colorant SRB (sulforodamina B), que va anar a sortir a una petita surgència situada entre la cova i la carretera (comunicació J.M. Victòria).
Al 1979, membres del GEB encapçalats per Daniel Gutiérrez tornen a interesar-se per la cavitat fent varies visites (6).
Al 1981 l’espeleobussejador del GEB Diego Ferrer explora 50 metres de recorregut subaquàtic, amb un desnivell de -5 metres (6).
Els membres del GEB R. Suárez, J.L. Moldes, I. Ruiz i J. Vilchez aixequen una topografia de la cavitat al 1983 (inèdita) (6).
Al 1985 l’espeleosub Albert Martínez de l’ERE-CEC relata: “1983: a l’octubre es realitza una inmersió a la Cova de la Font Mentidora del Freixes (Boumort), explorant 80 m de sifó (-7 m) i es troba una sala amb aire, amb possibilitats de continuació” sic (7).
Hem d’anar fins el 2008 quant fent una revisió de tota la cavitat, aixequem una nova topografia i companys de la Comissió Tècnica d’Espeleosub de la Federació Catalana d’Espeleologia tornen a explorar el sifó, constatant la existència de dues càmeres d’aire i dibuixant un croquis d’aquest tram (8).
Així mateix, en Josep Pastor i Enric Lleopart (GEB) fan una escalada a la Sala-diàclasi amb la intenció d’accedir a una finestra penjada, però degut a l’estat de la roca no arriben, quedant-se a pocs metros del seu objectiu.
Unes setmanes més tard, un altre equip del GEB format per Brauli Torres i Xavier Soler, rematen la feina i arriben a la finestra, que resulta ser una concavitat de minses dimensions.
Descripció
Una boca de sostre baix (0,98 m) amb 1,95 m d’amplada ens endinsa en una galeria, força uniforme, de 1 m d’alçada per 3 d’amplada. La direcció es E-O. A uns 37 m de recorregut trobem a la nostra esquerra una galeria de 16 m de fàcil trànsit que fineix en una petita saleta on al terra argilós es veuen excavats petits caus de rosegadors. A uns 6 m del començament d’aquesta galeria n¡hi ha una gatera a la dreta per la qual podem avançar uns 6 m més.
Tornant a la galeria principal, avançant 5 m trobarem una important diàclasi orientada N-S. Aquesta té 16 m de llarg per un metre d’amplada. El sostre s’enlaira fins a 16 m, dels quals hem escalat 14 m, fins una petita finestra per veure una possible continuació. Aquesta diàclasi ha sofert un important procés clàstic. Al final de la mateixa (punt F de la topografia) s’observa un petit engolidor. Als 4 m baixarem un r-3,26 per accedir a la galeria per on continua la cavitat, el sostre s’eleva fins a 4 m. A 6 m, a la nostra esquerra n’hi ha una petita galeria elevada que torna a la diàclasi.
Continuant per la galeria principal, i degut als blocs caiguts del sostre, s’ha format una petita galeria superior sobre aquests, amb un recorregut de uns 6 m. A uns 10 metres, la galeria principal és interceptada per una altre diàclasi que fa que aquesta giri cap al sud. Aquí trobem una fissura impenetrable per on se sent la remor de l’aigua del riu subterrani.
Seguint la galeria principal, ens trobem amb un tram d’uns 30 m on hi ha força aigua entollada degut a la presència de gurs. A la nostra esquerra n’hi ha un petit passatge que circula paral·lel a la galeria amb comunicació amb la mateixa per tres punts.
L’últim tram són 10 m de galeria sorrenca que s’endinsen en el sifó (a partir d’aquí veure la descripció de l’exploració subaquàtica).
A la dreta n’hi ha una petita gatera per on baixarem al punt més fondo de la cavitat (-4 m) i arribarem al riuet que prové del sifó. L’estretor del conducte impedeix la progressió, observant-se esfondraments des de l’última visita feta al 1983.
Descripció del sifó feta per l’espeleosub Josep Guarro (2008)
“En la immersió d’aquest passat dissabte, probablement el nivell de l’aigua estava una mica més baix que la de 1983, ja que la profunditat del sifó era sensiblement inferior a la indicada i també la seva longitud.
A pocs metres de l’inici del sifó hi ha una campana d’aire amb una esquerda al sostre sense que sembli oferir cap possibilitat de continuació, tornant-nos a submergir, apareix un conducte cilíndric d’uns 2 m de diàmetre recobert de fang, que suaument davalla fins la cota de màxima profunditat.
En aquest punt el fil guia instal·lat per l’Albert Martinez el 1983, s’introdueix per una estreta gatonera oberta al sòl del conducte, i comença a remuntar. No obstant abans d’entrar a la gatonera, s’observa una evident xemeneia remuntant, a l’esquerra, molt més amplia.
Veient aquest conducte molt més ampli i evident que la gatonera, vaig decidir instal·lar el meu carret i vaig remuntar fins arribar a una nova campana d’aire, també amb les parets recobertes de fang. En un dels extrems es podia apreciar el fil de l’Albert, venint de l’altre costat, lligat a un sortint de roca. Així doncs aquest nou conducte també va a parar a la campana descoberta per l’Albert el 1983, sense quedar-me clar si es pot continuar per algun lloc. Caldrà retornar-hi en un altra ocasió.” (sic) (8).
Més recentment, al 9 de març de 2012, un equip d’espeleobusseig del GEB torna a la cavitat, aquesta vegada en Joel Borrazás explora la continuació anant a trobar una tercera bombolla on s’albira la continuació d’una galeria seca, heus ací el seu relat:
Text, Enric Porcel (GEB)
9 de març de 2012
Desprès de la immersió al forat de l'Or, fem nit al Pallars i a l’endemà decidim anar a revisar el sifó de la Font Mentidora dels Freixes (Imma Mochón, Xavi Soler, José Amaya, Joel) aquest sifó havia estat explorat parcialment per en, Diego Ferrer (GEB) 1980, Albert Martínez (ERE) 1983 i per en Josep Guarro (Comissió Tècnica d’Espeleosub) 2008. aquest cop hem dut dos ampolles de 10l a 220bar i un vestit humit
Un cop realitzades les comprovacions del material, inicio la immersió, a pocs metres hi trobo la primera bombolla, la cavitat va descendint lentament fins arribar a -5 m, moment en el que arriba a la zona on la cova té dos possibles continuacions, la que continua per l'esquerra es la que té el fil guia muntat per en Diego Ferrer o l'Albert Martínez (no ho sabem segur) aquest tram continua per una mena d'esquerda que va girant cap a la dreta fins arribar a la segona bombolla, i la continuació per la dreta, que es la secció que va trobar en Josep Guarro l'any 2008.
Aquesta és una opció més apropiada, així que agafo aquesta opció, és una mena de xemeneia d'uns 2 m de diàmetre amb les parets cobertes de fang, no n’hi cap fil guia instal·lat i té un recorregut d'uns 6 m. Instal·lo el meu carret i començo a pujar mentre les bombolles que el regulador deixa anar van embrutant tota la secció, en arribar a la bombolla veig uns metres enllà, al final del fil guia del Diego o de l'Albert, passo un petit obstacle per arribar fins al fil guia antic, observo que la cova té continuació.
En aquest tram la cova té unes dimensions d'uns 2 m x 4 m, i va continuant sense agafar gaire fondària. Vaig avançant recorrent el sifó que es força sinuós fins que el fil del carret s'acaba,
Observo que un parell de metres més enllà n’hi ha una altra bombolla. Trec el cap a fora l'aigua i veig que la part submergida acaba aquí. Al final de la galeria seca es veu una possible continuació, vaig sòl i crec que es més segur no desequipar-me i tornar-hi amb un company.
La temperatura de l'aigua es força freda i tinc les mans gelades, així que decideixo que es l’hora de tornar. El camí de retorn cap a la segona bombolla és força net, però la tornada per la xemeneia que va trobar en Josep és complicada degut a la poca visibilitat, i decideixo tornar pel fil antic. En total he estat 45 minuts dins l'aigua, amb una temperatura de 7ºC i una fondària Màxima de -7m.” (9)
En breu haurem que tornar per comprovar si existeix una continuació per la tercera bombolla i aixecar la topo. De nou, gracies a tots, i en especial al Xavi, Imma, José.
8 agost del 2012
Aquest dia vam anar a la Font Mentidora el Jordi Pascual, Joan Pericon, Carles Ramoneda i Joel Borrazás.
Després de traginar el material, el Carles i el Joel van iniciar la immersió amb l’objectiu de topografia el primer sifó i arribar al final per veure si la cova continua per la part àrea. D’anada vam topografiar la cavitat, a l’arribar al final del sifó ens vam desequipar i descobrir que la cova continuava per una galeria que n’hi ha a la dreta, aquesta galeria no es podia veure des de l'aigua, el Carles i jo continuem a peu per la galeria, és una galeria peculiar, una mena de fissura per la qual corre un riuet com si fos un barranc, està plena d’arestes i pedres punxerudes que ens poden tallar el vestit sec fàcilment. una galeria lenta de avançar. Al cap d’uns metres ens trobem un riuet que es perd en unes esquerdes, creiem que aquesta es la pèrdua que aporta aigua a la Font.
Continuem explorant la cavitat, sembla que arribem a un altre sifó, però és un llac, que cobreix fins les axil·les, seguim... i la cova va remuntant poc a poc. Al fons de la galeria recta trobem el segon sifó, el revisem amb les llanternes i sembla que continua cap a la dreta, aprofitem per pendre imatges i tornen cap a fora on el Jordi P i el Joan P. ens estan esperant. Ja fa més de 2 hores que vam iniciar la immersió, és hora de tornar. Expliquem la troballa als companys i anem a celebrar-ho amb un bon àpat.
8 octubre del 2012
Avui anem a la cova el Joan Pericon, Jordi Pascual, Joel Borrazás i Eliseo Belzunce.
Iniciem la immersió amb el objectiu d’acabar de recopilar dades del sifó 1 i anem equipats amb el distox i el clinòmetre per tal de realitzar la topografia a la part àrea, després de un parell d’hores tenim totes les dates recopilades fins el segon sifó i decidim batejar aquesta galeria com “SAM de Tremp” en agraïment als seus membres pel recolzament que sempre ens han donat.
Ara... és el moment de traginar el material de submarinisme entre els sifons, és fa feixuc moure's per aquesta cavitat i cal anar amb compte de no fer-li un tall al vestit sec. Iniciem la immersió al sifó 2, als pocs metres el sifó s’acaba. En part és una decepció, ja que hem dedicat força estona a traginar el material i resulta que el sifó pràcticament el podríem passar a pulmó.
Després del sifó 2, la cova continua amb una morfologia més abrupta, és com una mena de barranc per on corre un riu de petites dimensions, cada cop més estret fins arribat a un punt que no ens és possible avançar més, des d’aquest punt s’observa que la cova no té continuïtat practicable.
Participants
2008
Josep Antoni Pastor, Enric Porcel, Josep Lluís Moldes, Enric Lleopart, Inma Monchón, Brauli Torres, Xavier Soler (GEB), Josep Guarro (SIE), Mireia Bolta (†) (GIEG), Hilari Moreno (ERE-CEC) i A. Baucells (SIS).
2012
Jordi Pascual, Joan Pericon (SAM-Tremp). Carles Ramoneda. Eliseo Belzunce (GE Otxola). Joel Borrazás, Inmaculada Monchón, Xavier Soler i José Amaya (GEB)
Dibuix topografia, Jordi Llorca (GEB)
Fotografies, Jordi Pascual, José Amaya, Joan Pericon, Eliseo Belzunce, Joel Borrazás
Text, Joel Borrazás (GEB)
Grup d’Espeleologia de Badalona
Bibliografia
- (1) Español. La entomofauna cavernícola de la provincia de Lérida. E.O.S. Rev. Española de Entomología. Tomo XXXI. 1955.
- (2) Balcells. Quirópteros de las cuevas españolas recolectados desde 1955 a 1958. Speleon, 10 (1-2): 75-94. Oviedo. 1959.
- (3) Canela, J.M. Víctoria. La Font Mentidora dels Freixes. Cavernas, 6: 201-204. 1965. Badalona.
- (4) Senent, J.M. Víctoria. Datos para el conocimiento espeleológico del macizo del Boumort. Montaña, 100: 269-281. 1965.
- (5) SIE-CEA. XXV Aniversari SIE-CEA (1961-1986) pp6. 1986. Barcelona.
- (6) Llibre d’Activitats. Arxiu GEB.
- (7) Martínez. La immersió a l’ERE. Espeleòleg, 40: 34-38.
- (8) Guarro. Font Mentidora dels Freixes. 2008. www.freatic.com.
- (9) Joel Borrazás. Novetats a la Font Mentidora
- http://espeleobloc.blogspot.com.es/2012/03/novetats-la-font-mentidora-geb-04032012.html
- Explorant lo Pallars subterrani. Cova de Can Feixes (2012) Llibre de Piades. SAM de Tremp
Ostres!!!
ResponderEliminarUna altra vegada rebatejant les cavitats???
No teniu vergonya!!!
Aneu a prendre per sac!!!