Mines de ferro de Can Xirot. Barcelona

Mines de ferro de Can Xirot. Barcelona

Mina 2

Les mines de ferro de Can Xirot (= mines de ferro de Gràcia) són situades al vessant sud occidental del turó del Carmel, al costat de la tanca de separació amb el Parc Güell, molt a prop de les escales del camí de Can Mora.

Coordenades:
Mina 1 : 429356.8/4585513.6 UTM31N/ED50 Altitud: 190 msnm

Mina 2: 429363.8/4585514.6 UTM31N/ED50 Altitud: 182 msnm 

Excavades a la segona meitat del segle XIX, la durada de la seva explotació fou curta i l'extracció del mineral fou minsa.
Jaume Ferreres de l'Espeleo Club de Gràcia facilità als autors del llibre que a continuació referenciem la topografia (inèdita) del Grup d'Espeleologia de Badalona.

El Carmel ignorat. Història d'un barri impossible
Pròleg: Jaume Fabre
Coordinació: Carem Gual
Recerca documental: Lluís M Bou, Eva Gimeno, Virgínia Roy
Col·laboradors:Teresa Reñé i Pere Ros
Publicació: 2007 Agència de promoció del Carmel i entorns
Pàgines:192

Índex:
Pròleg
Per què el Carmel ignorat i per què història d'un barri impossible?
El territori fins l'annexió d'Horta a Barcelona el 1904
La muntanya pelada: els tres turons i quatre municipis independents
El descobriment d'un jaciment fossilífer
El poblat ibèric del Turó de la Rovira
El paisatge del Carmel i els seus entorns a inicis del segle XIX
L'explotació dels recursos naturals de la muntanya del Carmel
La mina de ferro de Can Xirot
L'explotació de pedreres
Orígens i avatars inicials de l'ermita del Carmel
Els dipòsits del Parc de les Aigües (Dosrius) i el de les Altures
El paissatge del Carmel a inicis del segle XX
De l'annexió a la Guerra Civil
L'inici de l'associacionisme
Una ullada a través de la cartografia històrica
El procés d'urbanització del Carmel
La Cooperativa de periodistes per a la construcció de cases barates
L'eterna lluita de l'Agrupación de propietarios del Monte Carmelo davant la incontrolada explotació de les pedreres de Can Baró
El Carmel: un lloc de trobades multitudinàries
L'esclat de la Guerra Civil i la defensa antiaèrria del turó de la Rovira
De la postguerra al tombant del segle XX
El Carmel immediat de la postguerra
La contínua explotació de pedreres: Enrique Vila Nogareda
Obra de Ntra. Sra. de Fátima. D'obra benèfica a equipament social
Nostra Senyora del Mont Carmel: d'ermita a parròquia
El barraquisme
El Carmel abandonat: de 1950 a 1970
La tasca de l'Associació de Veïns del Carmel
La fi del barraquisme i es darrers anys del segle XX
Bibliografia
Mina 1: Rec.: 217 m. Des.: 12 m (+1/-11). Asnm. 190 m

Mina 2: Rec.: 98 m., Des.: - 6 m. Asnm. 182 m.

Topografia Grup d'Espeleologia de Badalona anys 2001 i 2006. Autors: Enric Porcel. Víctor Porcel. Joan Sebastià. Josep Cuenca. Ferran Cardona. Francesc Alfambra. Joan de Déu Rodríguez. Maria Elena Berguedà. Julià González.












Mina 2

Fotografies: Maria Elena Berguedà i Francesc Alfambra

Amb desconeixement i/o oblit no n'hi ha preservació ni protecció. A l'altra banda de la tanca trobem exemple de conservació del patrimoni, però, també aquestes galeries subterrànies són un patrimoni a protegir i divulgar.

Comentarios

Publicar un comentario