Ir al contenido principal
MINA D’AIGUA RADIAL SANSALVADOR (Barcelona)
Descripció de la mina i pou de captació d’Aigua Radial de la finca Sansalvador de Barcelona
La finca Sansalvador es troba entre el carrer de Pineda i el passeig de la Mare de Déu del Coll, al barri del Coll (districte de Gràcia), Barcelona. Es tracta d’una obra modernista de Josep Maria Jujol,
construïda entre 1909 i 1910. Actualment és seu del Taller d’Història
de Gràcia, que organitza visites gratuïtes a la finca. Aquest immoble
està inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del
Patrimoni Cultural català amb el codi IPA-41318.
El metge Salvador Sansalvador Castells (†1932) va adquirir el 1909 una finca situada en un vessant del turó de la Creueta del Coll.[2] En aquella època aquesta era una zona gairebé despoblada, de difícil accés, ja que encara no s’havia construït el pont de Vallcarca,
que posteriorment va donar accés a la zona des de l’avinguda de la
República Argentina. Cal assenyalar que El Coll pertanyia a Gràcia des
del 1904, quan va ser agregat a Barcelona el municipi d’Horta, al qual pertanyien fins llavors tant El Coll com Vallcarca.
La finca va ser dividida en dues parcel·les separades pel carrer de
Pineda, la inferior destinada a la família Sansalvador i la superior
pensada per ser llogada.[4] Es van encomanar les obres a l’arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble d’Antoni Gaudí, amb el qual havia treballat en el proper parc Güell.
Jujol va treballar amb Gaudí entre 1907 i 1914, època en la qual ja va
mostrar una forta personalitat i geni creatiu. Va desenvolupar un estil
heterodox, en el qual barrejava el misticisme catòlic amb un sentit de la decoració gairebé surrealista, amb gust per la cal·ligrafia, les imatges orgàniques —properes a l’obra de Joan Miró— i la mixtificació de tècniques i materials. Molta de la seva producció, la va realitzar al Baix Llobregat —especialment a Sant Joan Despí— i Tarragona. De les seves obres a Barcelona destaca la casa Planells (1923-1924), on mostra certa influència de l’expressionisme alemany i de l’organicisme practicat en l’època per Frank Lloyd Wright. En la postguerra va passar a un academicisme antiavantguardista d’inspiració franciscana molt allunyat de les seves obres inicials.
Entre 1909 i 1910 es va construir el mur de tanca, la cotxera i la
porteria, i es va traçar el jardí, estructurat en diverses terrasses per
salvar el desnivell, un jardí de muntanya d’estil romàntic. Poc
després d’iniciar-se les obres es va trobar un pou d’aigua que, després
de ser analitzada, va resultar tenir una certa quantitat de radi, per la qual cosa va ser comercialitzada per les seves suposades propietats medicinals —feia poc que s’havia descobert la radiació i es pensava que era beneficiosa—, amb la marca Aigua Radial.
Es va cavar llavors una cova artificial per accedir millor al pou.
L’aigua es va comercialitzar en farmàcies i drogueries, però també se
servia en la mateixa finca, per això durant un temps va tenir gran
afluència de públic, fins que al cap d’un temps la mina pràcticament es
va esgotar.[8]
Poc després, les obres es van parar per problemes econòmics de la
família Sansalvador, i la casa es va quedar sense construir: tan sols
se’n van posar els fonaments i unes pilastres del que havia de ser el
soterrani. El doctor Sansalvador es va instal·lar al pis de porteria, on
va viure uns anys. Durant la Guerra civil, la cova va servir de refugi antiaeri per als veïns de la zona.[9] Més endavant, en els anys 1940, la família va llogar la porteria i la cotxera, rehabilitada com a habitatge. Malgrat tot, la finca va quedar afectada pel projecte urbanístic dels Tres Turons i, el 1979, la família Sansalvador va vendre la finca a l’Ajuntament de Barcelona.
Durant uns anys va quedar en estat d’abandó, fins que va ser cedida per
a la seva gestió al Taller d’Història de Gràcia. Després de ser
restaurada, el 2013 va ser oberta al públic.
Del conjunt arquitectònic construït destaca el mur de tanca
corresponent a cotxera i porteria, de maó estucat amb rajoles i elements
d’obra vista a la part superior. Presenta dues portes d’accés
—principal i de la cotxera—, de formes mixtilínies; en la principal, que
dona accés al pis de porteria, destaca la reixa de forja de ferro,
coronada per un element floral de platina doblegada i una marquesina de
rajoles ceràmiques. La porta de cotxera presenta un original llindar de forma triangular dentada, confeccionat de maó vist.[10] Les parets estan decorades amb esgrafiats de
motius entre els quals s’aprecien creus i la lletra S, pel propietari
de la finca. Les finestres són de formes poligonals, algunes amb marcs
de fusta.
El pis de porteria, avui usat com a sala polivalent, té un sòl de
rajoles en colors blanc, verd i blau, i un arrambador de ceràmica amb
motius florals. Al pati d’aquest pis hi ha un accés a la cova, en forma
d’arc parabòlic amb reixa de ferro, i dues finestres, una d’el·líptica i una altra de romboïdal.
Del que havia de ser la torre solament es va construir la base del que
seria el soterrani, amb unes pilastres de llinda triangular. En l’accés a
aquest nivell a través del jardí destaquen unes escales sustentades
sobre una volta catalana de
maó, un recurs estructural que aquí queda a la vista com un element
ornamental més. Des del nivell d’aquest pis a mig edificar unes escales
accedeixen al nivell del carrer Pineda, on hi ha una reixa de ferro
forjat rematada amb una creu.
Extractat del text de Viquipèdia
LA GALERIA I EL POU
La cova conserva uns contraforts molt ben treballats té unes
dimensions de 12 m de longitud per 7 m d’amplada i dóna accés a un pou
que en el seu temps tenia una fondària de 40 m, la galeria accedeix al
pou per la part mitjana, la part baixa té uns 20 m de fondària i la
xemeneia ascendent té 10 m, els altres metres resten obstruïdes.
Dades
FX Samarra, J. Cuenca
GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)
Comentarios
Publicar un comentario