Coves d’en Rubí. Tortosa, Baix Ebre

Posted on 16 maig, 2016 by francesc

Les coves d’en Rubí (cova d’en Rubí i cova Petita d’en Rubí), al terme de Tortosa, foren de les primeres que van ser descrites científicament a Catalunya (1889). Amb la publicació del planell topogràfic i altres dades que vam obtenir us adjuntem les fitxes actualitzades d’aquestes dues coves

Alliçonats pels companys bioespeleòlegs montblanquins Ramon Sendra i Joan Pallisé, ens van dirigir cap al Baix Ebre a visitar una cavitat emblemàtica tortosina: la Cova d’en Rubí, i de pas l’altra cova adjacent: la Cova Petita d’en Rubí. Assabentat en Xavi Samarra de la possible existència d’una colònia de rat penats, es va afegir al grup explorador, i amb el Josep Cuenca i jo, ja van formar un equip de cinc espeleòlegs.

Es tracta d’una interessant cavitat ubicada a Bítem dins del terme de Tortosa, a la vall d’en Rubí. La cavitat ha tingut la visita de diferents generacions de tortosins, tal com ho asseveren els grafitis que n’hi han dins de la cova. El més antic de 1891, però també de 1926, 1950 i 1982.

La visita va ser molt profitosa i vam aixecar les topografies de les dues cavitats, que inexplicablement restaven inèdites, i vam confeccionar les fitxes corresponents, així com la investigació faunística corresponent.

Cova d’en Rubí

Sinònim (=cova Gran d’en Rubí)

T.M.: Tortosa (Baix Ebre)Lloc: Vall d’en Rubí. Bítem.
Coordenades: UTM (ETRS89) 295587,4524733, Altitud: 383 m
Espeleometria: Recorregut: 207 m
Desnivell: 18,50 m

Accés

Des del barri de Remolins de Tortosa, surt una carreta asfaltada, al costat del Castell de Tenasses direcció NE cap a la Vall d’en Rubí per la Costa del Cèlio. A 1,1 km trobarem una imatge religiosa i una bifurcació de camins, anirem per l’esquerra. Al km 2,6 el camí es trifurca, agafem el del mig, que és el més fressat, baixem i creuem el barranc del Torrent. Al km 3,5, nova bifurcació, anem per la dreta durant un centenar de metres, trobem altra bifurcació, agafem la dreta, la carretera fa estona que és de terra però també té algun tros d’asfaltat o cimentat apta per a turismes.

Arribarem a una bassa rodona i continuem per la pista 700 m, aquest tros s’anomena camí de la cova d’en Rubí, fins la bassa del Xaco. Hi som al coll d’en Rubí. Ací hi aparquem el vehicle.

Ací trobem un plafó explicatiu i el sender senyalitzat que en uns deu minuts caminant ens portarà a la cavitat. Compte que a una corba d’aquest sender, després d’unes roques, ens hem de desviar cap a l’esquerra per un caminoi i trobarem la cova.

Malauradament ara (febrer de 2016) totes les senyals estan destrossades i/o arrencades dels seu lloc per brètols recalcitrants. Així i tot, es força fàcil de trobar la cavitat.

Antecedents

La primera, original i única ressenya descriptiva d’aquestes coves la divulgà l’eminent geòleg Lucas Mallada en una publicació datada l’any 1889 (1) i que transcrivim a continuació,

La caverna ó Cova den Rubí es una de las curiosidades más notables de las sierras inmediatas á Tortosa. Se halla en el vallejo de aquel nombre, por el lado de su izquierda, á 330 metros más alto que la ciudad, al estenordeste de ella, y fué formada tal vez por una gran fractura de los estratos, en los cuales se observa cerca de estos parajes un eje anticlinal. La entrada de la caverna, revestida de madreselva, zarzas y matorrales, tiene 4 metros de ancho por 6 de alto, y en sus 10 primeros metros se reduce á una galeria erizada de peñascos desprendidos de sus paredes y dirigida al E. 10º N. Hay después otra sección de 8 á 10 metros de altura y 5 1/2 de longitud, arrumbada al E.SE., y después de un codo de 8 metros de largo en que se sube entre cantos enormes, torciendo al E. 18º S. se baja una rampa de 14 metros, á la que sigue otra pedregosa subida de 6 con un ancho variable entre 5 y 10. Este es el recinto más espacioso de la caverna, tras el cual existe otro de piso muy desigual, de 13 metros de largo, con alturas en varios sitios de más de 20 y una anchura que varia de 3 y 6. Después de otras estrecheces y ensanches de estas dimensiones se presenta un peñón de 10 metros de largo rodeado de otros cantos, pasado el cual la caverna se bifurca en dos ramales. El de la izquierda, sumamente estrecho, queda cerrado á los 5 metros por piedras desgajadas de las paredes; el de la derecha, alineado hacia el E., es angosto y tortuoso, hasta que las peñas le obstruyen por completo á los 45 metros de su longitud. A los 50 metros de la entrada de esta caverna, se deja otra galeria muy estrecha de 9 metros de largo, y después se encuentra un pozo de 5 metros de hondo que, á su vez, precede á otra galería inclinada, dirigida al NO. en los 20 metros que tiene de largo. Por fin, paralela á la gruta principal, hay otra que comienza por un callejón de 12 metros en fuerte declive, al que se une otro callejón de igual longitud, pero con una altura de 15 en algunos sitios. (sic)

Mallada no dóna cap denominació a la cova “Petita”. És Gabriel Puig al seu catàleg Cavernas y Simas de España de 1896 (2) el que la distingeix com, Cova Petita den Rubí (sic)

Al 1897 el Catàleg de Catalunya de Font (3) les inclou, però no afegeix cap novetat. Tampoc els llistats espeleològics de Faura, 1908 (4), i 1909 al llibre Sota Terra (5) aporten noves informacions sobre aquestes dues coves.

Ferraté a la seva monografia de l’espeleologia tarragonina de 1918 (6) les anomena en conjunt com, COVES D’EN RUBÍ i després fa un reduït extracte de la ressenya original, anomenant-les, separadament, com, Cova gran d’En Rubí, i Cova petita d’En Rubí. No aportant cap més noticia nova.

Enric Bayerri al seu segon volum de la Historia de Tortosa, 1934 (7) dins de l’apartat Espeleologia inclou a aquestes dues cavitats. Figura un interessant recull de les noticies que arreplegà de les coves. A més de referències de visites puntuals documentades, per exemple una de l’any 1921 on diuen que a l’entrada van veure un rètol amb el nom de la cova i l’any 1898. També comenta que la cova va ser malmesa per buscadors de tresors, de mineralitzacions, excavadors clandestins…

L’any 1957, Joan Subirats i Andreu publica una llegenda amb el títol, Rubí (Llegenda Tortosina) de les que són protagonistes en Rufolet i la Rubí. A la parella de gegants nous de les festes d’aquell mateix any, li posen el nom dels protagonistes de la faula.

Descripció

Accedim a la boca per una mena de rasa, producte de l’important fractura del terreny. La boca és de bones dimensions (4×3 m) observem restes d’una paret de pedra seca, que és evidència de que aquesta part de la cova ha servit de cleda.

Als 10 metres trobem a l’esquerra la boca d’una petita galeria penjada, que suposem que connecta amb la cova Petita d’en Rubí. A la dreta trobem una boca de 0,6×0,5 metres que dóna a un pou de -1,8 m que ens porta a una saleta de 1×1,4 m amb un altre pouet de -0,9 m sense continuació aparent.
Tornem a la galeria principal i 4 m més endavant trobem uns blocs caiguts que superarem per la dreta, ací l’alçada de la galeria es de 4 m. Avancem 7 m més i trobem un r-1,7 al que segueix un r-3, que es baixa per l’esquerra amb l’ajut d’una corda fixa que penja de 2 Parabolts.

La galeria descendeix , i a l’esquerra n’hi ha un pou cec de -1,5 m. L’alçada del sostre ací es de 8 m, l’amplada es d’uns 2 metres.
Pujarem 8 metres fins a trobar altre caos de blocs, continuarem 11 metres més i superarem un r+1,2 m, 4 metres més enllà n’hi ha un P-2,6, que per un pas no accessible dóna a la galeria inferior que descriurem més tard. 7 metres més i ens trobem sota el sostre on habitualment fan colònia els ratpenats. Malauradament a la nostra visita únicament van poder observar un exemplar mort penjant d’una de les seves potes. Més endavant veiem la llum de la boca superior a 7 metres d’alçada.

Al costat esquerra, entre la paret i els blocs un pou de 4,7 m comunica amb la galeria inferior. La galeria principal es bifurca separada per grans blocs, si anem per la dreta als 8 m n’hi ha un pouet cec de 1,2 m. L’amplada és d’1 m. i l’alçada de 7 m.
8 metres més i trobem una petita desviació a l’esquerra, es tracta d’una fissura descendent d’uns 5 m, no accessible per la seva estretor.

Avancem 10 metres més i la galeria es fa gatera (0,50×0,50 m), ens arrossegarem uns 7 metres, i malgrat que la continuació és força evident, no vam poder superar l’estretor.
Retrocedim uns 3 metres i observem que pujant una E-2,2 m sembla que n’hi ha un accés superior, però també es fa molt estret. En aquest punt hi ha alguns grafits: “M. GAS, M. BEGUER 1950, J. MONTAGUT, TORRAS, F.GAS, VIÑAS”.

Exhaurida la branca de la dreta, retrocedim a l’inici de la bifurcació i anirem a la galeria de l’esquerra, pujarem una rampa d’uns 4 m i entrem a una galeria de 0,40 m d’amplada i 2 m d’alçada. Als 2 metres trobem un r-1,9 m, seguim 4 metres i un forat al sostre a +0,70 m ens porta a una petita galeria superior per la que no podrem avençar per la seva estretor. Continuant per a baix als 2,50 metres trobem un pouet de -1,5 m, al front als 3 metres la galeria s’escanya. Si baixem el pouet esmentat, direcció E la galeria fineix als 7 metres, si anem direcció O acaba als 9 metres en una petita saleta.

Cova Petita d’en Rubí

T.m.: Tortosa (Baix Ebre)
Lloc: Vall d’en Rubí. Bítem.

Coordenades: UTM (ETRS89) 295593,4524744. Altitud: 376 m.
Espeleometria: Recorregut: 31 m
Desnivell: -8,20 m

Accés

Situats a la boca de l’esmentada cova d’en Rubí, la Cova Petita d’en Rubí està situada a la feixa inferior, a 10 metres en direcció NE.

Antecedents

Cavitat no tan visitada com la seva veïna Cova d’en Rubí, però que no ha passat desapercebuda, ja que hi ha un parell de sondatges arqueològics, i restes d’exploracions anteriors.

Descripció

Es tracta d’una diàclasi estructurada Est-Oest amb evident relació amb la de la Cova d’en Rubí. La cavitat consta de dues boques, la principal és la de la dreta, d’uns 80 cms de diàmetre.
La de l’esquerra de 0,61×1 m dóna accés a una estreta diàclasi residual.

Si entrem per la de l’esquerra baixarem un ressalt de 1,30 m, continuarem per una estreta galeria descendent que és fa impracticable als 3 metres de recorregut i una fondària de -4 metres. Les seves dimensions són 0,5 metres d’amplada per 1,2 d’alçada.
A la dreta del ressalt veurem una estreta gatera per on podrem accedir a l’altre galeria i boca principal.

Si entrem per la boca principal, baixarem un r-1,50. Observarem a la dreta un mur de pedra seca destinat a reforçar el que n’hi ha al marge de la feixa on s’ubiquen les boques. A l’esquerra veurem la gatera de connexió que hem esmentat anteriorment.
Ara ens trobem amb una galeria d’1,5 m d’amplada, amb un pou de 4,6 m, fàcilment desgrimpable pel cantó esquerre.
Situada a la base del pou, direcció Est, per sota dels rocs per a on hem baixat trobem una petita galeria descendent que fineix 4 metres més enllà, i ens dóna la màxima fondària de la cavitat (-8,20 m).

A la base del pou, l’alçada del sostre és de 8,30 metres. Avançarem per la galeria cap a l’Est uns 6,5 metres, en aquest punt un gran amuntegament de blocs ens obliguen a pujar un r+2 i després entre blocs, sostinguts de forma precària, és possible avançar uns 5 metres més. Aquesta opció no és aconsellable a causa de la perillositat de la zona.
Abans de pujar el r+2, surt una esquerda a la dreta d’uns 2,3 m de recorregut i d’amplada impracticable. La importància de la mateixa és que la seva direcció coincideix topogràficament amb un petit conducte penjat, que surt de la galeria principal de la Cova d’en Rubí.

Nota faunística (F.X. Samarra)

Excepte el ratpenat, les espècies identificades, ho han estat pel Joan Pallisé, que m’ho va dir al comentar-li i ensenyar-li les fotos.

En resum són les següents:

Cova d’en Rubí

MAMÍFER
– Ratpenat de cova. Miniopterus schreibersi. Mort i possiblement fossilitzat al sostre, al final de la cavitat, prop de la segona entrada. També hi ha un sostre tacat, indicatiu de que hi ha hagut una colònia.

CRUSTACI
– Porcellio expansus-ISÒPODE. Trobat prop de l’entrada principal, en un lateral. Només vist un exemplar.

INSECTES
– Pristonychus terricola-COLEÒPTER. De la familia dels Caràbids. Depredador. L’he vist al guano, si be Joan Pallisser va dir que estava per tot arreu.

– Dípters. Petites mosques, en laterals de la roca, prop de l’entrada, i prop d’on estava l’Isòpde. No gaire abundants.

ARÀCNIDS
– Aranèid. N’havia bastants i escampats. Es concentraven bastant en unes canals laterals a una alçada aproximada del terra de 1,5 metres. de la primera gran sala.

Cova Petita d’en Rubí

INSECTE

– ORTÒPTER. Gryllidae. En un lateral, prop del fons, costat de l’entrada. Només vist un exemplar.

Participants
Ramon Sendra, Enric Porcel, Xavier Samarra i Josep Cuenca (G.E. Badalona) i Joan Pallisé (S.I.S. Terrassa)

Bibliografia

(1) MALLADA, L. (1889) Reconocimiento geográfico y geológico de la provincia de Tarragona. Boletín Comisión Mapa Geológico de España, vol. XVI. Madrid.

(2) PUIG, G. (1896) Cavernas y Simas de España. Madrid

(3) FONT, N. (1897) Catàleg Espeleològich de Catalunya. Barcelona

(4) FAURA, M. (1908) Espeleologia. Coves y Avenchs de Catalunya, in Geografia General de Catalunya, vol. I. Barcelona.

(5) FAURA, M. (1909) Recull Espeleològic de Catalunya, in Sota Terra. Club Muntanyenc. Barcelona.

(6) FERRATÉ, J. (1918) Espeleologia de les comarques tarragonines. Reus.

(7) BAYERRI, E. (1934) Espeleología, in Historia de Tortosa y su comarca, tom. 2: 363-416. Reus.

Text, Enric Porcel. Fotografies, Francesc X. Samarra

Grup d’Espeleologia de Badalona (GEB)