Ir al contenido principal
COVA DEL MOLTÓ (Gombrèn. Ripollès)
Llegendària cova que figura al mite del comte Arnau (s. XIV), fins ara no ha estat reflectida als catàlegs espeleològics.
Cova del Moltó
Municipi: Gombrèn (Ripollès)
Coordenades: 0426322 – 4679708 – 1336
Espeleometria:
Recorregut: 58 m
Desnivell: +23 m
Situació
Al vessant oriental del Puig de Sant Pere, que és el mateix puig on
es troba l’avenc de Sant Ou i el Santuari de la Mare de Déu de
Montgrony.
Partint del santuari, prendrem el camí que en cosa de mitja hora ens situa al coll de Pardinella, lloc on hi ha un petit dolmen.
D’aquí anirem seguint el camí GR que passa a prop de la casa
de Pardinella i arriba a una pista, que seguirem direcció nord. Uns 150
m abans d’arribar a la font de la balma (la balma serà objecte d’un
article posterior) surt per l’esquerra un corriol estret que s’endinsa
al bosc muntanya amunt. Caldrà seguir-lo amb atenció, ja que està molt
brut i més que veure’l s’ha d’anar intuint. El corriol s’acaba perdent
en el bosc, però ens ha servit per a apropar-nos a la cova. A partir
d’aquí, caldrà seguir pujant pel bosc, sense camí, per allà on veiem més
factible fins arribar a la cavitat. Malgrat la gran mida de la seva
boca no la veurem fins que hi siguem molt a prop, ja que el bosc és
força dens.
Història
La cova del
Moltó, estudiosos de la llegenda del comte Arnau (Sègle XIV), la
referencien com un dels llocs a on va fugir el comte, des del Santuari
del Montgrony i el Forat de Sant Ou, perseguit pels sarraïns.
Coneixíem l’existència de la cova degut a que surt en una
postal antiga de la col·lecció N.C.LL., la número 5. Si bé no sabem
l’any de la postal, les fotos d’aquesta col·lecció estan fetes al
voltant dels anys 1915-1920. La postal mostra el perfil de la boca de la
cova vista des del seu interior, de manera que es veu el paisatge
exterior. Com que no hi ha cap persona o objecte que pugui donar
l’escala, no resulta fàcil avaluar les seves .dimensions. A la postal es
pot llegir “MONTGRONY. Camí de Ribas des de la cova del Moltó”. Malgrat l’existència de la postal, ningú – fins ara – ha anat a buscar la cavitat.
Així les coses, Ferran Cardona es dedicà a analitzar la
postal per a intentar saber la situació de la cova. El paisatge que es
veu a la postal pot donar les pistes. Malgrat que la qualitat de la foto
és realment dolenta, va poder identificar alguns punts geogràfics i, a
partir d’aquí, i mitjançant triangulacions sobre el mapa va poder situar
damunt d’aquest el punt on se suposa que hauria de ser. Va comprovar
que en aquest punt no hi ha cap cavitat catalogada, cosa que descartava
la possibilitat de que la cova fos coneguda amb un altre nom. Fos el que
fos, la cova no figurava en cap catàleg espeleològic.
Amb les coordenades del punt gravades al GPS, Ferran
Cardona es va dirigir cap a ell i, en arribar…, allà mateix era la
cova!!. I la seva boca, enorme!!
Una altra dada que podem deduir de la postal és la gran
transformació que ha sofert el paisatge. Actualment el bosc cobreix la
totalitat del territori i suposem que quan el fotògraf va anar a
fotografiar la cova per a la postal, el terreny seria més obert i
l’accés a la cavitat molt més senzill. Probablement seria una cova molt
coneguda per la gent del país, d’altra manera no s’entén que la cavitat
fos objecte de la visita d’un fotògraf que es dedicava a immortalitzar
indrets coneguts i pintorescs.
Descripció
La boca és enorme, fa 23 m d’alçada per 16 m d’amplada.
Podem dividir la cova en dues parts. La primera, a manera de vestíbul,
te el terra en pendent relativament suau, ocupada per argiles, algunes
pedres i també per vegetació en alguns punts. La segona part és una
rampa argilosa ascendent amb una inclinació de l’ordre de 30 graus, molt
regular, que puja fins assolir el nivell dels sostre. Per la banda
esquerra de la rampa, la paret rocallosa fa una mena de relleix molt
inclinat que s’aboca verticalment sobre la planta de la cavitat.
Tota la paret dreta de la cova és molt recta i uniforme i
continua amb les mateixes característiques a l’exterior, formant un
cingle.
Dades: Ferran Cardona
Comentarios
Publicar un comentario