Peculiar cova que presenta una galeria amb una superfície de planta d’amplies dimensions.
Cova dels Tres Alls
Municipi: El Molar (Priorat)
Coordenades: 0305295 – 4561739 – 333
Espeleometria:
Recorregut: 62 m
Fondària: 13 m (-11 m / +2 m)
Superfície estimada: 780 m2
Situació
Al NW del terme municipal de El Molar. A tocar d’un torrent
secundari que davalla pel vessant meridional de la serra del Murallo.
Del poble de El Molar prendrem la carretera de Garcia. La
seguirem mig quilòmetre per abandonar-la per la dreta en agafar una
pista asfaltada que en un altre mig quilòmetre ens situa a la Font,
indret on es troben els safareigs del poble, com també un àrea d’esbarjo
amb taules.
Deixem aquí el cotxe. Tenim pel davant hora i mitja de
caminada per corriols pedregosos i irregulars. En les calors de l’estiu
cal preveure portar força aigua, ja que les ombres no abunden en aquest
terreny erm i rocallós.
De la Font continuarem 200 m la pista per on veníem per a
agafar un camí que surt per la dreta de manera oblíqua. Després de
passar per un camp d’oliveres, el camí – ara un corriol estret – va a
buscar la llera del barranc de Rec de Bas, que seguirem una bona estona
fins a abandonar-lo per l’esquerra i arribar a un coll on fem un canvi
de vessant. Ve ara una forta davallada fins a la llera del barranc dels
Comuns, el qual remuntarem uns 250 m abans d’abandonar-lo per
l’esquerra. Unes ziga-zagues en pujada ens situen al Mas del Miquelet,
de fet una precària barraca agrícola.
El camí continua pujant, ara direcció nord. Uns 600 m
després del Mas del Miquelet surt per l’esquerra un corriol més planer
que abandona el que seguim, que continua recte en pujada. Passem un
coll – el punt més alt del nostre itinerari – i el camí comença a
davallar, primer suaument, després amb ziga-zagues que ens situen a la
llera mateix d’un torrent secundari. Just a l’altre cantó del torrent,
gairebé a tocar d’ell, trobem la boca de la cavitat.
Història
Malgrat que la cova és coneguda per la gent del poble de El Molar i
malgrat que el seu nom està retolat al mapa de l’ICC, la cavitat ha
passat desapercebuda per als espeleòlegs, no figurant a cap catàleg
espeleològic.
Així les coses, una vegada detectada la seva existència, un equip
del ECMB i GEB decidirem anar a localitzar-la. Com que no teníem cap
referència sobre les seves característiques i dimensions, ens varem
sentir gratament sorpresos en constatar de que es tractava d’una cova
relativament important.
Pel que fa al nom “Tres Alls”, el topònim sembla fer referència a
l’existència de tres formacions estalagmítiques característiques que en
la imaginació popular recorden la forma dels alls.
Per ampliar les imatges cliqueu a sobre
Descripció
La boca és petita (1,3 m d’amplada per 0,7 m d’alçada) i dóna pas
immediatament a la sala que constitueix la cavitat, que té unes
dimensions màximes de 42 x 31 metres.
L’alçada del sostre és baixa a la part alta de la sala,
però va augmentant a mesura que aprofundim, de manera que bona part de
la sala es pot transitar de manera còmoda anant de peu. El sostre és
molt regular en estar format per un únic pla d’estratificació amb un
cabussament moderat cap el sud. El terra està ocupat principalment per
llims i segueix el mateix pendent que el sostre, si fa o no fa.
A la banda sud de la sala es trenca aquest esquema, ja que
hi ha un ressalt, que es pot davallar per una rampa, i que ens situa a
la cota més baixa de la cova (-11 m)
Tot i que, en general, és una cova pobre en espeleotemes,
destaquen les formacions estalagmítiques que han donat nom a la cavitat.
També destacar que en algun punt de la cova es conserven
restes d’un antic sediment, ara erosionat, format per una bretxa els
còdols angulosos de la quals estan parcialment cimentats. Entre els
còdols, i com un còdol més, hem trobat un fragment d’un os llarg.
Pel que fa a les dimensions de la sala, aquesta és força
important. Que nosaltres siguem conscients, en el conjunt de les
comarques tarragonines només a la cova Urbana de Tarragona trobem sales
de majors dimensions. La sala del avenc de Fontaubella també és molt
gran, però en aquest cas bona part d’ella està oberta al cel donada la
gran mida de la boca, a més a més d’estar ocupada per vegetació.
Dades:
Ferran Cardona – Josep Cuenca – Xavier Samarra
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÉS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)
Comentarios
Publicar un comentario